Malcontents, Guerra dels

(Catalunya, 1827)

Alçament armat promogut pels ultrareialistes contra la política moderada de Ferran VII.

L’entrada al govern de realistes moderats que suavitzaren les mesures contra els liberals provocà l’aixecament a Catalunya de nombroses partides, després que es publiqués un Manifiesto de la Federación de Realistas Puros, en el qual els malcontents es declaraven contraris a Ferran VII i partidaris del seu germà Carles.

L’alçament es produí en zones del baix Ebre, Vic, Manresa i Girona (abril 1827), però fou ràpidament sufocat, amb l’execució d’alguns capitosts i la concessió d’un indult als guerrillers.

L’alçament aviat es reproduí (agost 1827), atiat pel clergat; aquest cop els malcontents no es declararen contraris a Ferran VII, però reclamaren el nomenament d’absolutistes per als càrrecs públics i la reinstauració de la inquisició.

Aquest cop, més ben organitzats, els insurrectes s’apoderaren de Manresa, on formaren la Junta Superior Provisional de Govern que dirigí A. Saperes i després J. Bussons, i també a Igualada, Vic, Cervera i Reus.

Ferran VII es traslladà a Tarragona i inicià una ràpida repressió, dirigida per Carratalà, Manso i principalment pel comte d’Espanya.

A causa de la manca de suport popular el moviment s’esfondrà i els seus principals caps foren capturats i executats.

La guerra dels Malcontents fou un precedent de la lluita entre absolutistes i liberals que s’esdevindria després en la primera guerra carlina.