Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Mont-roig, batalla de -1794-

(Darnius, Alt Empordà, del setembre al novembre 1794)

Conjunt d’accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran.

Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d’acció a les altures de Mont-roig.

Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión.

Montjuïc, procés de -1896-

(Barcelona, de l’11 al 15 desembre 1896)

Procés militar seguit amb motiu de l’atemptat terrorista del carrer de Canvis Nous el 7 de juny de 1896, en el qual l’explosió d’una bomba havia causat nombroses víctimes entre els espectadors de la processó de Corpus. Es desencadenà contra els anarquistes una forta campanya de repressió.

El consell de guerra se celebrà a porta tancada al castell de Montjuïc. A conseqüència del qual van ésser condemnats a mort i afusellats al fossar de Montjuïc Tomás Ascheri, Antoni Nogués, Joan Alsina, Josep Molas i Lluís Mas (4 maig 1897).

Arran d’aquest procés, tristament cèlebre, sorgiren moviments de protesta arreu d’Europa; hi contribuí el fet que la majoria dels empresonats foren expulsats del territori espanyol.

En aquest procés es consumà el final de l’anarquisme romàntic i en sorgí el futur anarcosindicalisme.

Montjuïc, batalla de (1705)

(Barcelona, 14 setembre 1705)

Batalla de la Guerra de Successió, que s’esdevingué quan les forces aliades partidàries de l’arxiduc Carles d’Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes.

El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l’assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d’una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l’armada aliada a l’hora de l’assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s’empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa.

El foc dels austriacistes produí l’explosió d’un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17 setembre).

Pocs dies després (9 octubre), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.

Mislata, batalla de -1348-

(Mislata, Horta, 9 desembre 1348)

Acció bèl·lica entre Pere III el Cerimoniós i la Unió valenciana.

Havent guanyat el rei, aquesta victòria li permeté d’emparar-se de la ciutat de València, on féu executar els caps de la revolta.

Fou la batalla decisiva de la guerra de les Unions, i en sortí reforçat l’autoritarisme reial.

Miquelets, guerra dels -1712/14-

(Maestrat, 1712 – 1714)

Nom amb que fou coneguda la guerra de Successió sobretot a les terres de Morella.

El nom ve del fet que en aquella zona la lluita va començar quan forces procedents de Catalunya, anomenades miquelets, passaren el riu Ebre, s’apoderaren de Vinaròs i recorregueren aquelles terres augmentant llurs forces amb els partidaris de l’arxiduc Carles que s’hi trobaven.

Entraren a la Tinença de Benifassà i fortificaren Bel, Bellestar i Castell de Cabres.

Al cap de poc temps foragitaren les tropes de Carles Gazulla d’Ursino, el qual entrà a Morella al començament del 1712.

miquelets

(Catalunya, 1640 – 1812)

Membres d’una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els segles XVII i XVIII.

El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697.

Sota el regnat de l’arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats.

Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).

Minyons Catalans

(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)

Cos de soldats.

Format per immigrants catalans a l’Argentina, que lluitaren contra la invasió britànica de Buenos Aires.

Mieres, alçament de

(Mieres, Garrotxa, setembre 1484)

Revolta. Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors.

En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala.

El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tant bon punt hagué tornat a Barcelona els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels remences.

Menorca, conquesta de

(Menorca, 5 gener 1287 – 22 gener 1287)

Campanya d’Alfons II de Catalunya-Aragó.

Quant Jaume I va haver conquerit Mallorca (1229), Menorca, que no arribà a ésser envaïda, es va declarar nominalment tributària de la corona catalano-aragonesa.

Però l’any 1287, i tot i que l’illa pertanyia jurídicament al regne de Mallorca, Alfons II la va conquerir per la força de les armes i la va repoblar parcialment.

En aquella època Menorca gaudí de l’esplendor nàutica i comercial catalana i d’una certa prosperitat en l’economia, basada en la cria de bestiar oví per a la producció de llana.

Matiners, guerra dels *

Altre nom com fou coneguda la Segona Guerra Carlina  (1846-49).