Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya -1808/12-

21 Respostes

(Lleida, 18 juny 1808 – Catalunya, 1812)

Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès.

Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants.

Les seves funcions fonamentals foren l’organització i el sosteniment de les forces militars i l’administració general en matèria financera.

Durant els quatre anys i mig d’existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades.

Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació de la provincia de Catalunya.

Junta dels Tres Bisbes -1827-

Deixa un comentari

(Tarragona, 1827)

Nom popular de la junta creada per Ferran VII de Borbó per jutjar els dirigents de la guerra dels Malcontents.

El nom prové del fet que la integraven, entre diversos nobles, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, sospitosos de protegir els insurrectes.

Confiant en la gràcia reial, la Junta condemnà a mort alguns capitostos (Albert Olives, Rafí i Vidal, Joaquim Laguàrdia, Miguel Bericart, Magí Pallàs, Bosc i Ballester, Narcís Abrés, Jaume Vives i Josep Robusté), però el monarca sortí cap a València per tal de no indultar-los.

Junta de Salvació i Defensa de Catalunya -1873-

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 juliol 1873 – 26 juliol 1873)

Organisme liberal. Creat després de la presa d’Igualada pels carlins Rafael Tristany i Francesc Savalls.

Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d’un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22 juliol) i d’haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra.

El 10 d’agost s’intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada.

Junta de Perpinyà -1848-

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1848)

Comitè revolucionari. Creat per tal d’organitzar una insurrecció republicana al Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners.

Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric. A l’Empordà s’insurgí Victorià d’Ametller.

Descoberta la conspiració, el capità general Fernando Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9 octubre 1848).

Joan II, Guerra contra -1462/72-

243 Respostes

(Catalunya, 1462 – 1472)

(o Guerra Civil Catalana)  Conflicte civil que enfrontà el rei Joan II de Catalunya a sectors institucionals i socials.

Fou la culminació d’un plegat de conflictes interns (reivindicacions dels remences, lluites entre la Busca i la Biga, malestar pel Compromís de Casp). Aquesta inestabilitat portà la victòria a Joan II (pau de Pedralbes, 1472).

La guerra va accentuar la decadència de Catalunya.

Jamància, la -1843-

12 Respostes

(Barcelona, 1 setembre 1843 – 19 novembre 1843)

Bullanga que tingué lloc a la ciutat. Alçament dels progressistes radicals i els republicans contra Espartero i el govern de Madrid. El nom de la Jamància deriva de la paraula jamar (menjar en caló).

Els revoltats volien un govern democràtic i una societat igualitària i exigiren la formació d’un organisme suprem, o Junta Central, a Madrid, que havia d’ésser constituït per delegació de les Juntes particulars.

Les tropes governamentals posaren setge a Barcelona i el 19 de novembre va retre’s aquesta al general Laureano Sanz, després d’ésser bombardejada des de Montjuïc i la Ciutadella.

La fi de la lluita representà la submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid i a la centralització a ultrança que aquest, en mans dels moderats, emprengué des d’aleshores.

Jaca, entrevista de -1288-

Deixa un comentari

(Jaca, Aragó, 1288)

Reunió entre Alfons II de Catalunya i Eduard I d’Anglaterra. Celebrada per a resoldre els conflictes derivats de l’aliança general contra Catalunya per l’ocupació de Sicília.

Per tal de mantenir Castella a part, el rei català proclamà Alfons de la Cerda rei de Castella.

Els tractes per l’alliberament de Carles de Salern foren prosseguits en el pacte de Canfranc.

Insurrecció Reialista -1822-

1 Resposta

(Catalunya, 1822)

Moviment absolutista. Sorgí a la primavera del 1822, en oposició a les reformes i a l’aplicació de la Constitució de Cadis, reimplantada des de la fi del 1820.

Tenia el caràcter de conflicte de guerrilles, amb un ampli suport popular, motivat per la crisi econòmica -deguda a les pèssimes collites del 1821- i per la política impositiva, de caire centralista, del govern liberal. El clergat llançà una campanya contra les institucions centralistes.

La revolta, en la qual participaren guerrillers de la guerra del Francès i de les futures guerres carlines, fou organitzada per la Junta Reialista de Tolosa, per mitjà de Domènec de Caralt.

L’escassetat de tropes governamentals i el caràcter de defensa del sistema de vida camperol contribuïren a l’èxit inicial. El moment més àlgid, cal situar-lo en la conquesta de la Seu d’Urgell (31 de juny) i la instal·lació de la Regència (15 d’agost).

Les campanyes de Espoz y Mina obligaren a retrocedir els guerrillers, que es reorganitzaren i tornaren com a tropes d’avantguarda de l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Insurrecció Federal -1869-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1869 – novembre 1869)

Aixecament. Provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé; a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2.000 components, es feren forts a la Bisbal (Foc de la Bisbal), fins a llur rendició.

Pel novembre de 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim.

Infants de la Cerda, Guerra dels -1289/1304-

5 Respostes

(Castella, 1289 – Catalunya-Aragó, 1304)

Períodes de guerres civils entre els dos regnes. Ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X davant el seu fill Sanç IV, el qual hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya.

Mort Alfons, el seu fill Sanç fou contrari als desigs expansionistes de Pere II, i deixà de complir el pacte d’aliança centrat amb aquest monarca, arran de la invasió francesa de Catalunya (1285).

Això provocà que, més tard, Alfons II el Franc, fill de Pere II, alliberés els infants de la Cerda (cosins de Sanç) i, a Jaca, proclamés rei de Castella el primogènit Alfons de la Cerda. Així s’inicià la guerra civil entre Castella i Catalunya-Aragó, que es prolongà fins el 1291.

Els infants hi foren utilitzats com a pretext per a dirimir les diferències entre aquests dos regnes: Jaume II el Just, el nou rei, germà d’Alfons II, quan desitjà d’obtenir el domini de Sicília, retirà el seu ajut als infants (1291).

Tanmateix, quan, després del tractat d’Anagni (1295), hagué de renunciar als seus drets de Sicília, tornà a protegir-los i inicià l’ocupació de les terres de Múrcia, les quals hagué d’abandonar -en ésser legitimat Ferran IV (1301)- en canvi de la conservació de les places d’Elx, Oriola i Alacant i la renúncia a continuar sostenint els drets d’Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament el 1304.