Arxiu d'etiquetes: Pla d’Urgell

Paradell

(Torregrossa, Pla d’Urgell)

(o Pradell)  Antic terme despoblat, vora el canal d’Urgell, al límit amb l’antic terme de Margalef.

Olèstria

(Pla d’Urgell)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sidamon.

Montsuar

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)

Antic terme, al nord de la vila. Formà un sol terme amb Montalé.

Montargull

(Anglesola, Urgell / Barbens, Pla d’Urgell)

Antic terme, esmentat ja el segle XIV, situat entre els dos municipis.

Margalef

(Torregrossa, Pla d’Urgell)

Caseria i antic terme, situada al sector occidental del terme.

Hospitalet, l’

(Fondarella, Pla d’Urgell)

Partida; hi havia el monestir de Sant Nicolau de l’Hospitalet.

Horta, l’

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)

Santuari (la Mare de Déu de l’Horta), al nord del poble, a l’antic terme de Montalé i Montsuar.

Borgetes, barranc de les

(Garrigues / Pla d’Urgell)

Curs d’aigua de la plana d’Urgell, entre les dues comarques.

Es forma vora Arbeca, i després de passar per Miralcamp, es perd a la plana regada, vora Mollerussa i Fondarella.

Vallverd

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)

Poble (248 m alt), al sector occidental del terme, al nord de l’antic estany d’Ivars.

De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llogarets de la Cendrosa i de Bellestar (Noguera).

Urgell, pla d’

(Pla d’Urgell / Urgell)

Extensa plana de la Depressió Central Catalana, format per les dues comarques i part de les de Noguera, Garrigues i Segrià, a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió. A l’est i al sud aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa.

Així, només el sector de la comarca administrativa de l’Urgell, a l’oest de Tàrrega -que en resta exclosa-, al sud de la serra d’Almenara i al nord de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues (amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca), el sector sud-oriental de la comarca de la Noguera (amb Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Penelles, Vallfogona i Térmens) i el més oriental de la comarca del Segrià (amb Vilanova de la Barca, Alcoletge i els Alamús).

La gran coincidència d’aquest territori amb l’àrea regada pel canal d’Urgell al sud de les serres de Bellmunt i d’Almenara ha fet que sovint hom hi inclogui també altres termes regats, com Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida i Albatàrrec, del Segrià; d’altra banda, per aquestes raons, hom n’exclou actualment Vilagrassa, Sant Martí de Maldà i Belianes. Abans de la construcció del canal era una terra deserta, dedicada fonamentalment al pasturatge.

Encara que amb una extensió més reduïda, a l’alta edat mitjana hom coneixia el pla d’Urgell amb el nom de plana de Mascançà; Linyola n’era el centre al segle XI.