(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)
Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.
Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.
(Milà, Itàlia, 1625 – 1637)
Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l’honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca.
Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig.
(València, 1637 – 1678)
Pintor. Germà de Llucià i deixeble d’Espinosa. La seva obra acusa una marcada influència de Velázquez. Pintà natures mortes, ocells i temes d’inspiració religiosa.
L’any 1670 dirigia la decoració del convent de Sant Domènec de València, al qual deixà nombroses obres. També pintà quadres d’història.
(Xàtiva, Costera, vers 1637 – València, 1702)
Apologeta i trinitari calçat. Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva (1675) i Lex evangelica contra Alcoranum (1698, 1700).
(Alacant, 1567 – Madrid, 1637)
Militar i i historiador. Marquès de l’Espinar. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà d’Antoni i d’Ildefons. Intervingué, d’ençà del 1588, en l’exèrcit dels Països Baixos a les ordres d’Alexandre Farnese i els seus successors, fins al 1599.
Fou virrei de Mallorca (1611-17) i ambaixador a Anglaterra (1622-24). Durant la guerra dels Trenta Anys lluità al costat del marquès de Spinola i dirigí la batalla de Valenza del Po, resolta favorablement. Formà part del consell reial.
En la seva obra La guerra de los Estados Bajos… (1622) reuní una important documentació històrica i estratègica-militar.
(València, 1598 – 1637)
Filòsof aristotèlic. De la família dels comtes de Carlet; professà al convent del Carme de València (del qual fou prior el 1634), i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia. Fou definidor de la província d’Aragó.
És autor d’Universae Dialecticae praeviae synopsis (1624), Commentaria in Aristotelis Dialecticam (1624), Commentaria in Aristotelis Logicam (1625), Commentaria in reliquos libros Philosophiae (1630). Deixà manuscrit un Tractatus Theologici.
(Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)
Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador.
És autor de diverses obres de caràcter religiós.
(Illes Balears, segle XVII – )
Títol, atorgat el 1637 a Albert Dameto i Quint.
Adoptat en lloc del de marquesat de Tornigo, en succeir al seu pare, propietari de l’antic monestir de Bellpuig, a Artà (Mallorca).
El títol passà als Satorres i als Alforno.
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell.
Passà als Álvarez de Toledo.
(Girona, segle XVII – Leucata, Llenguadoc, 1637)
Mercader. Era clavari del banc municipal. Figurà com a alferes a la companyia de la ciutat mobilitzada per participar a la campanya del Rosselló.
Durant el setge de Leucata (1637) salvà la bandera de la ciutat de caure en mans enemigues. Morí en aquella acció de guerra.