Arxiu d'etiquetes: liberals/es

Bages, Antoni

Veure> Antoni Baiges i Miralles (home d’empresa i militar liberal).

Xaudaró i Fàbregas, Ramon

(Calaf, Anoia, 18 març 1802 – Barcelona, 9 juliol 1837)

Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868).

De retorn a Barcelona, fou redactor d'”El Catalán” i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat. El 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any.

El 4 de maig de 1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d’una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l’exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat.

Fou el pare de Cels Xaudaró i Rovira (Barcelona, 1832 – 1907)  Enginyer. Dirigí diverses línies de ferrocarrils catalans. És autor d’alguns escrits tècnics.

Olives i Roca, Marià

(Lleida, 1787 – 1845)

Polític liberal, funcionari i historiador. Cap de milícies (1836), contribuí a l’organització de la diputació provincial de Lleida.

Escriví una Historia de Lérida i alguns treballs sobre beneficència i sobre lleidatans il·lustres, que han restat inèdits.

La “Revista de Lérida” (1875) publicà les seves Memorias sobre la Agricultura, la Industria y el Comercio que se sabe ha tenido Lérida. La revista “Ilerda”, l’any 1944, també publicà el seu treball Lérida en la primera mitad del siglo XIX.

Oliveres i Carbonell, Venanci

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – València, 1875)

Impressor. Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Esteve i Cervera (1821), la impremta del qual continuà.

Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó.

Liberal, la persecució absolutista del 1823 li destrossà la impremta i el féu emigrar.

Tornat de l’exili (1833), creà una impremta de paper d’oficina.

Oliveres, Josep

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic liberal. El 1819 fou nomenat canonge de Solsona.

Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra; fou un fidel col·laborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals.

Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes.

Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos lliurat, li permeté d’escapar al procés que li fou obert a Solsona.

Milans del Bosch i Arquer, Francesc

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)

Guerriller i general.

Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.

D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.

Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).

Morí en intentar una invasió liberal des de França.

Manzano y Manzano, Joaquín del

(Alburquerque, Badajoz, Extremadura, 10 març 1805 – Cuba, 30 setembre 1867)

Militar. Liberal, participà en la primera guerra carlina a la Sènia, on es distingí en rebutjar una partida carlina, i al País Basc.

Durant la guerra dels Matiners (1846-49) ascendí a general, després de la defensa de Terrassa i d’haver derrotat les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza. Fracassà en l’atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins.

Alliberat en un bescanvi de presoners, passà com a comandant general de província a Tarragona (1849), Girona (1849) i Cuba (1850).

Fou, successivament, capità general d’Aragó, Castella la Vella, València (1866) i Cuba (1866-67).

Maials, acció de

(Maials, Segrià, 10 abril 1834)

Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes de Manuel Carnicer, que intentava d’unir els grups carlins del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Carratalà i Breton, que guanyaren la batalla.

En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera.

Lucha, La

(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)

Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.

Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.

Loro, El

(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)

Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.

Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.

Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.

Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.