(València, 31 agost 1936 – Madrid, 16 febrer 1998)
Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71).
Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80). Diputat (1979-82) d’UCD per València.
El 1982 abandonà la política activa.
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 novembre 1926 – 30 juliol 1998)
Historiador. Fill d’Honori Garcia i Garcia. Es va formar a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret (1943-46); es llicencià a València el 1948, es doctorà a Barcelona (1983), i s’especialitzà en dret medieval.
D’entre les seves obres (algunes en col·laboració) destaquen Mudéjares y moriscos de Castellón (1952), Estudios sobre los orígenes del derecho marítimo hispano-mediterráneo (1969), Furs de València (6 volums, de 1970 a 1983), Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media (1973), Història de la marina catalana (1977), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (en dos volums, 1983) i Llibre del Consolat de Mar (tres volums, del 1981 al 1984).
(Maçanet de la Selva, Selva, 1 gener 1918 – Andorra la Vella, 9 desembre 1998)
Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica.
El 1962 va publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia.
(Barcelona, 19 novembre 1924 – 20 octubre 1998)
Assagista i historiador. Fill d’Enric Jardí i Miquel. Es llicencià en dret i fou fundador de la revista “Ariel”.
Dedicat a l’assaig, sobretot a l’artístic, la seva bibliografia comprèn títols com La responsabilitat civil derivada de l’acte il·lícit (1958), Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques (1963), Eugeni d’Ors (1963), El doctor Robert i la seva època (1969), Història d’Els Quatre Gats (1972); les monografies d’art Tres diguem-ne desarrelats (1966), Nonell (1969), Torres García (1973), Joaquim Mir (1975) i Pau Klee (1990).
Altres títols de la seva extensa producció són Prat de la Riba, home de govern (1973), en col·laboració amb Josep M. Ainaud, Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art (1975), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976), Mil famílies catalanes (1977), El Noucentisme (1980), Els moviments d’avantguarda a Barcelona (1983), Nou converses amb Jordi Mercade (1985), tres estudis sobre Macià –Francesc Macià, el camí de la llibertat (1977), Francesc Macià, president de la Generalitat (1980) i Francesc Macià, president de Catalunya (1982)- i dos sobre Companys –Lluís Companys, president de la Generalitat (1991) i Companys i el sis d’octubre (1997).
(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)
Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.
Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.
Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.
(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)
Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.
El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).
El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.
Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)
Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.
Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.
(Catalunya, maig 1998 – )
(EUiA) Formació política. Sorgí a partir de diversos col·lectius escindits d’Iniciativa per Catalunya, com el PSUC-viu o el col·lectiu Roig-Verd-Violeta. També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans.
Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució.
En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat.
No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya (1999) ni en les del congrés dels diputats (2000).
(Barcelona, 28 agost 1914 – 7 març 1998)
Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Fou dos cops internacional.
Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club.
La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom del Catedràtic.
(Tarragona, 1 desembre 1915 – Granada, Andalusia, 31 març 1998)
Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de Xavier Vilanova.
Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius.
Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia.
Dades dels Països Catalans 