Triadú i Font, Joan

(Ribes de Freser, Ripollès, 30 juliol 1921 – Barcelona, 30 setembre 2010)

Escriptor i pedagog. Estudià lletres (1939-42) a la Universitat de Barcelona i hi obtingué la llicenciatura en llengües clàssiques. Lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-50), en tornar formà part del grup fundador de la revista “Ariel” (1946-51).

Col·laborador de la Fundació Bernat Metge, ha traduït per a aquesta col·lecció les Olimpiques i part de les Odes de Píndar (1957). També ha traduït part dels Sonets de Shakespeare.

Entre les seves obres cal remarcar Endimió (1948), recull de versos simbolistes, Antologia de la poesia catalana (1951), Panorama de la poesia catalana (1953), La poesia segons Carles Riba (1954), Narcís Oller (1955), La literatura catalana i el poble (1961), Llegir com viure (1963), Una cultura sense llibertat (1978), La novel·la catalana de la postguerra (1982) i La poesia catalana de postguerra (1985).

A la postguerra, la seva acció i la seva actitud de resistència intel·lectual marcaren una exemplaritat. Influí en escriptors joves i en nuclis universitaris, i a través del concurs literari de Cantonigrós trobà un altaveu per a les reivindicacions catalanes. Amic i deixeble de Carles Riba, en perllongà el gust per una crítica lliure i per la poesia com a experiència de cultura.

El 1979 fou elegit membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans. Premi d’Honor Jaume I el 1982, premi Atlàntida de crítica literària el 1987 i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1992.

Un pensament sobre “Triadú i Font, Joan

  1. Retroenllaç: Inquietud | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s