(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)
Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.
Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.
Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.
(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)
Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.
El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).
El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.
Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)
Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.
Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.
(Catalunya, maig 1998 – )
(EUiA) Formació política. Sorgí a partir de diversos col·lectius escindits d’Iniciativa per Catalunya, com el PSUC-viu o el col·lectiu Roig-Verd-Violeta. També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans.
Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució.
En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat.
No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya (1999) ni en les del congrés dels diputats (2000).
(Barcelona, 28 agost 1914 – 7 març 1998)
Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Fou dos cops internacional.
Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club.
La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom del Catedràtic.
(Tarragona, 1 desembre 1915 – Granada, Andalusia, 31 març 1998)
Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de Xavier Vilanova.
Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius.
Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1912 – Premià de Mar, Maresme, 5 gener 1998)
Poeta i articulista en castellà. De la seva obra poètica cal citar Sombra elegida (1953), La infinita manera (1960) i la recopilació Poesía anterior (1991).
És autor de la biografia San Juan de Dios: una aventura iluminada (1957) i de Los ojos del corazón (1967).
(Os de Balaguer, Noguera, 8 juny 1908 – Lleida, 19 agost 1998)
Escultor. Des dels anys 1950 va practicar la talla.
S’inicià en un corrent expressionista (1930-36), que poc temps després féu conviure amb obres d’abstracció geomètrica (1932-40), entre les quals alguns mòbils.
Va fer exposicions des del 1930, i participà el 1936 a l’exposició logicofobista presentada per ADLAN a Barcelona.
Va ser professor de dibuix al Cercle de Belles Arts de Lleida.
(Catalunya, 1998 – 13 desembre 2011)
Moviment polític. Creat per Pasqual Maragall per tal d’agrupar diversos sectors socials aliens a la dinàmica política partidista, però interessats a promoure un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya.
Funciona a partir de diverses plataformes sectorials i territorials. Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i obtingué 16 diputats.
A l’octubre de 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix P. Maragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant la crítica i la presentació de propostes alternatives davant les actuacions del govern de Jordi Pujol.
(Barcelona, 1980 – 1998)
(CDGC) Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal.
Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnín, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach.
La seva seu fou al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programà i gestionà el teatre Poliorama.
El 1998 es dissolgué i s’integrà en el Teatre Nacional de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 