Arxiu d'etiquetes: 1998

Lloveras i Sorni, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 juliol 1998)

Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu.

Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg.

El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni).

Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans.

Llongueras i Campañà, Miquel

(Barcelona, 1942 – 18 setembre 1998)

Arqueòleg i polític. Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona.

Ha publicat treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña (1963), en col·laboració amb Eduard Ripoll.

Lámparas Z

Lámparas Z

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 gener 1908 – 1998)

Empresa. Dedicada a la producció d’aparells elèctrics i electrodomèstics que té l’origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira.

La societat signà un conveni d’assistència, a partir de l’any 1914, amb l’empresa holandesa Philips. Posseïa fàbriques a Barcelona (Zona Franca), Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.

Fabricà tubs fluorescents, articles per a l’enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats.

L’any 1998 fou absorbida totalment per Philips.

Jardí i Casany, Enric

5 Respostes

(Barcelona, 19 novembre 1924 – 20 octubre 1998)

Assagista i historiador. Fill d’Enric Jardí i Miquel. Es llicencià en dret i fou fundador de la revista “Ariel”.

Dedicat a l’assaig, sobretot a l’artístic, la seva bibliografia comprèn títols com La responsabilitat civil derivada de l’acte il·lícit (1958), Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques (1963), Eugeni d’Ors (1963), El doctor Robert i la seva època (1969), Història d’Els Quatre Gats (1972); les monografies d’art Tres diguem-ne desarrelats (1966), Nonell (1969), Torres García (1973), Joaquim Mir (1975) i Pau Klee (1990).

Altres títols de la seva extensa producció són Prat de la Riba, home de govern (1973), en col·laboració amb Josep M. Ainaud, Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art (1975), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976), Mil famílies catalanes (1977), El Noucentisme (1980), Els moviments d’avantguarda a Barcelona (1983), Nou converses amb Jordi Mercade (1985), tres estudis sobre Macià –Francesc Macià, el camí de la llibertat (1977), Francesc Macià, president de la Generalitat (1980) i Francesc Macià, president de Catalunya (1982)- i dos sobre Companys –Lluís Companys, president de la Generalitat (1991) i Companys i el sis d’octubre (1997).

Gomà i Musté, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 16 abril 1915 – Barcelona, 21 març 1998)

Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967. En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset.

S’ha dedicat a l’antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma.

De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964).

Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia.

Gili i Serra, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)

Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.

Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.

Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.

Gibert i Queraltó, Joan

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)

Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.

El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).

El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.

Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Farró i Fonalleras, Dolors

Deixa un comentari

(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)

Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.

Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.

Esquerra Unida i Alternativa

1 Resposta

(Catalunya, maig 1998 – )

(EUiA)  Formació política. Sorgí a partir de diversos col·lectius escindits d’Iniciativa per Catalunya, com el PSUC-viu o el col·lectiu Roig-Verd-Violeta. També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans.

Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució.

En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat.

No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya (1999) ni en les del congrés dels diputats (2000).

Escolà i Segalès, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 agost 1914 – 7 març 1998)

Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Fou dos cops internacional.

Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club.

La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom del Catedràtic.