Arxiu d'etiquetes: 1723

Barceló -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.

Balaguer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

Joan Balaguer  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

Joan Baltasar Balaguer  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.

Marià Balaguer  (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX)  Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

Ramon Balaguer  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

López -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume López  (Catalunya, 1616 – 1670)  Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.

Jeroni López  (Gandia, Safor, 1589 – 1658)  Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.

Llorenç López  (Alacant, 1680 – segle XVIII)  Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.

Manuel López  (Catalunya, segle XIX – 1905)  Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.

Miquel López  (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723)  Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).

Garcia i Julià, Dídac

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1655 – 1723)

Doctor en teologia i jesuïta (1673). Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina. Fou rector del col·legi de Monte-sion.

Publicà una Doctrina cristiana (1715), dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions.

Copons i de Grimau, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 1723)

Baró d’Eramprunyà, del Bullidor i d’Espitlles. Germà de Ramon, primer marquès de Moja. Perseguit pels austriacistes, hagué de fugir de Barcelona.

Amb el triomf filipista fou nomenat un dels setze administradors provincials de Barcelona (1714-18) i, en crear-se l’ajuntament, regidor, l’any 1718.

Josep de Sant Benet

2 Respostes

(Signy l’Abbaye, França, 5 desembre 1654 – Montserrat, Bages, 18 novembre 1723)

Escriptor i monjo benedictí, més conegut per fra Josep de les Llànties.

Malgrat no tenir estudis i haver volgut romandre sempre entre els llecs, redactà nombroses obres espirituals, recollides en l’Opera Omnia (1725), que tingueren diverses reedicions.

Glòria i Bosc, Bernat

1 Resposta

(Barcelona, 1691 – 1762)

Fabricant d’indianes. Comerciant matriculat i ciutadà honrat (1748), fou introductor del cotó americà (1752). A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers.

El 1755 gestionà amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l’establiment d’una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors.

El seu fill fou Josep Glòria i Picó  (Barcelona, 1723 – 1772)  Ciutadà honrat. Fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona.

Foix, Andreu

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, segle XVII – Barcelona, 29 juny 1723)

Eclesiàstic. El 1704 era ardiaca de la seu de Barcelona.

Considerat austròfil, fugí de la ciutat i tornà el 1705 amb les forces de Carles III de Catalunya, el qual el nomenà capellà d’honor del palau i membre de la junta de confiscació de béns eclesiàstics.

El 1713 assistí a la junta de braços, i decidida la resistència, formà part de les primeres juntes de govern.

El 1714 fou inclòs entre els eclesiàstics que havien d’exiliar-se de tot territori de sobirania espanyola. Després d’un temps d’exili, tornà tanmateix a Barcelona.

Companyia Nova de Gibraltar

5 Respostes

(Barcelona, 1 juliol 1709 – 1723)

Companyia comercial. Creada pels comerciants Salvador Feliu de la Penya, que en fou l’administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic.

Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys.

La companyia nolejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar -ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió-; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània.

Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d’Itàlia i de Llevant, etc.

El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l’activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió.

Perdurà fins al 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16).

Carreres, Jaume de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Milà, Itàlia, 1743)

Militar. Fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, virrei del Principat, fins que Felip V de Borbó ocupà el tron d’Espanya (1701).

La seva intervenció en la defensa del Principat fins al 1714 fou remarcable. El 1715 manava la cavalleria de la guarnició de Sicília, i l’arxiduc Carles el féu comte de Carreres.

Aviat passà a Sardenya com a governador de la plaça de Càller a les ordres del virrei català marquès de Rubí. En produir-se la invasió borbònica l’any 1717, participà en la defensa de l’Alguer i de Càller, on resistí un setge de sis setmanes abans de capitular (setembre 1717).

Nomenat governador de Tràpani (Sicília) el 1721, resistí els diversos setges borbònics, fins a la capitulació del 1735. D’allí passà a Trieste, on fou nomenat tinent general i governador de la plaça fins que l’emperador el féu lloctinent de Milà (1738), càrrec que exercí fins a la seva mort.

El 1723 li havia estat concedit per l’emperador el marquesat de Carreres.