(País Valencià, 1727 – Gandia, Safor, 1794)
Historiador i religiós jesuïta. Deixà inèdits bastants escrits de caràcter històric.
Llopis, Joan -historiador-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Gandia (morts a)
Icart, Francesc
(Barcelona, 1572 – Gandia, Safor, 1610)
Jesuïta. És autor d’obres religioses.
Gutiérrez, Isidor
(Biar, Alt Vinalopó, segle XVII – Gandia, Safor, 1729)
Frare franciscà. És autor de diversos escrits religiosos.
Ferrís i Vila, Carles
(Albal, Horta, 8 desembre 1856 – Gandia, Safor, 18 octubre 1924)
Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893).
Destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d’estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la “Revista de Gandia”.
Camarena i Mahiques, Josep
(Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 13 gener 1921 – Gandia, Safor, 5 agost 2004)
Historiador. Catedràtic d’institut a Gandia, s’especialitzà en història medieval valenciana.
Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996).
Ha col·laborat en l’obra col·lectiva Història del País Valencià.
Brines i Bañó, Francesc
(Oliva, Safor, 22 gener 1932 – Gandia, Safor, 20 maig 2021 )
Poeta en castellà. Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la universitat de Madrid. Féu de lector de literatura castellana a la universitat de Cambridge i exercí de professor de castellà a la universitat d’Oxford.
És autor de nombrosos reculls poètics en castellà i de l’assaig Escritos sobre poesía española contemporánea: de Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995).
El 1967 li fou atorgat el Premi de les Lletres Valencianes.
Borja-Centelles i de Velasco, Carles de
(Gandia, Safor, 8 desembre 1573 – 7 febrer 1632)
Lloctinent de Sardenya (1611-16). Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva. El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria.
En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts.
Borja i Enríquez, Joan de
(Gandia, Safor, 10 novembre 1494 – 9 gener 1543)
Noble i militar. Tercer duc de Gandia. Fill i successor de Joan de Borja i Cattanei i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II el Catòlic.
Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521; durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola; en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta. Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs.
Es casà (1509) amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i Roig i, novament (1523), amb Francesca de Castre-Pinós.
El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’Aragó, altres fills seus foren Enric i Lluïsa de Borja i d’Aragó.
Borja i de Castre-Pinós, Roderic de
(Gandia, Safor, segle XVI – 6 agost 1537)
Cardenal (1536). Fill de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.
El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés.
Barberà i Sanchis, Joan
(València, segle XVIII – Gandia, Safor, 1824)
Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València.
És autor d’un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d’un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d’un de sintaxi (1794).
Dades dels Països Catalans 