(València, 1579 – 1658)
Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l’orde, en dues ocasions, i el d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València.
Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.
(València, segle XVII – 1658)
Religiós agustí. Ocupà càrrecs en el seu orde i excel·lí com a predicador, així com pels escrits que publicà preparant la canonització de sant Tomás de Villanueva.
(Énguera, Canal de Navarrés, 1658 – Elx, Baix Vinalopó, 1719)
Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l’església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681).
També dirigí la construcció de l’església de les Agustines d’Almansa.
(Dénia, Marina Alta, 19 octubre 1582 – València, 3 novembre 1658)
Predicador. Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem (1614) i predicador apostòlic.
Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i carrers de València a un públic popular; els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i nombroses notes còmiques.
Partidari de Felip IV, participà directament en la lluita durant la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví diferents composicions en vers (La guerra de Catalunya, Carta als miquelets). És autor també de goigs i d’una Història del Sant Sepulcre, en general de molt poca qualitat.
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
(Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658)
Escriptor i jesuïta. Fou vice-rector del col·legi dels jesuïtes de Tarragona (1642-44) i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida (1646).
Introspectiu i crític, pronuncià un sermó a València, on presentà una carta com arribada del mateix infern, fet que li valgué una forta amonestació dels superiors.
(Tarassona, Aragó, 1590 – Catalunya, 1658)
Escriptor i religiós carmelità. Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate.
És autor de Paradisus Carmelitici decoris… (1639), obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Index, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notable de aquella ciudad (1626), i d’altres obres de caràcter històric i religiós.
Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità.
(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)
Compositor i frare benedictí. Pertanyia a la comunitat de Montserrat. Fou mestre de capella notable.
Visqué algun temps a Madrid, on exercí el mateix càrrec.
Altra vegada a Montserrat, en seria abat.
És autor de nombroses composicions de música sacra, avui perdudes o no estudiades.
(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)
Músic. Estudià música a l’Escolania de Montserrat a partir del 1625.
Formà nombrosos compositors montserratins i escriví obres religioses.
Se’n conserven unes nadales, un O vos omnes, a quatre veus, i una Missa de difunts, a vuit veus.
(Reus, Baix Camp, 5 octubre 1658 – 27 febrer 1744)
Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí.
El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar.
L’any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d’aquella…, obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d’una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.
Dades dels Països Catalans 