Arxiu d'etiquetes: filipistes

Copons i de Grimau, Francesc de

(Barcelona, segle XVII – 1723)

Baró d’Eramprunyà, del Bullidor i d’Espitlles. Germà de Ramon, primer marquès de Moja. Perseguit pels austriacistes, hagué de fugir de Barcelona.

Amb el triomf filipista fou nomenat un dels setze administradors provincials de Barcelona (1714-18) i, en crear-se l’ajuntament, regidor, l’any 1718.

Caballero y Llanes, Rodrigo

(Castella, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític. Fou intendent (1711) i superintendent de València (1713), i els anys 1717-20 superintendent del Principat.

Estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions.

Avilés e Iturbide, José de

(Sevilla, Andalusia, 1683 – Madrid, 1767)

Militar i heraldista. Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V a Catalunya. El 1761 li fou concedit el títol de marquès d’Avilés.

És autor d’un important tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón (Barcelona, 1725).

Fou el pare de José Miguel i de Gabriel de Avilés y del Fierro.

Asfeld, marquès d’

(França, vers 1665 – 1743)

(Claude-François Bidal)  Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.

Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.

Vives i Pexon, Pius

(Catalunya, segle XVII)

Frare dominicà. Fou provincial del seu orde.

El 1641 escriví un Discurs apologètic per la immunitat i llibertat eclesiàstica. que no pogué ser impresa fins al 1652, al final de la guerra.

Partidari de Felip IV, hagué de fugir de Catalunya durant la guerra de Separació.

Villarroel i Peláez, Iñigo de

(Toledo, Castella, 1666 – Barcelona, 1755)

Militar. Germà d’Antoni. Combaté a Catalunya contra els francesos (1694-97).

S’establí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia Desconfiada (1700), en la qual llegí un poema èpic en castellà. El 1703 fou destinat a Andalusia.

Després de la guerra de Successió tornà a Barcelona com a tinent coronel del regiment de Galícia.

Verboom, Jorge Próspero de

(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)

Enginyer militar i marquès de Verboom.

Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.

En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.

Fou governador de Barcelona el 1718.

Taverner i de Rubí, Miquel Joan de

(Barcelona, segle XVII – Girona, 24 març 1721)

Eclesiàstic. Canceller del Principat des del 1689. President de la sala primera de l’Audiència de Barcelona durant els primers anys del regnat de Felip V i bisbe de Girona des del 1700.

Li fou atribuït un text que censurava les Corts de 1701-02, quan Girona es proclamà fidel a Carles d’Àustria, s’anà a Perpinyà. Tornà a la seva diòcesi el 1711, quan Girona restà en poder dels borbònics.

El 1721 Felip V el nomenà arquebisbe de Tarragona, però morí abans de poder prendre’n possessió.

Taverner i d’Ardena, Josep de

(Barcelona, 17 maig 1670 – Girona, 16 gener 1726)

Eclesiàstic i historiador. Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, i germà d’Oleguer. Canonge i tresorer de la seu de Barcelona.

Partidari dels borbons, durant la guerra de Successió hagué d’exiliar-se a França. El 1721 Felip V el nomenà bisbe de Solsona; abans, però, de prendre’n possessió, passà directament a la diòcesi de Girona.

Són importants les seves recerques en arxius, com també el seu descobriment del text del concili gironí del 1068.

Va escriure, entre altres obres, Compendi històric dels antics monestirs i esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada, Arbre genealògic dels vescomtes de Rosselló, Peralada i Empúries, Tractat dels vescomtes del Rosselló, Història dels comtes d’Empúries i Peralada i Disertacions històriques dels comtats de Rosselló, Conflent i Vallespir.

Taverner i Ardenya, Feliu de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i addicte de Felip V.

El 1702 fou posat com a jutge de contravencions, en absència del titular, amb l’excusa que era el membre més antic del Braç Eclesiàstic. El 1704 era jutge delegat del breu. Fou obrer del monestir de Sant Cugat del Vallès fins al 1707, any en que passà al camp borbònic.

Fou restablert en el seu càrrec el 1714, en triomfar Felip V. El 1719 fou nomenat abat del monestir de Breda.