(Illes Balears, segle XVII – )
Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i d’Hero.
El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal, a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi.
(València, segle XVI – Japó, 1623)
Missioner. Sacerdot, després és féu caputxí. Fou enviat a les Filipines i al Japo, on morí martiritzat amb uns altres missioners.
Traduí al japonès el Flos sanctorum i uns manuals de doctrina cristiana.
Fou beatificat per Pius IX el 1867.
(Palma de Mallorca, 1623 – 1681)
Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d’història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.
(València, 1623 – Madrid, 1694)
Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.
Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.
Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.
És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.
(Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 – País Valencià, 1670)
Escriptor. Senyor de Saranyana, cavaller de Montesa i batlle de Morella.
És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas (1658), d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi (El sol de Oriente…, 1665) i d’una Vida de san Jorge (publicada el 1738), i deixà inèdita una història del santuari de la Balma.
Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies.
(Cocentaina, Comtat, 1559 – País Valencià, després 1623)
Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec (País Valencià, segle XVI – després 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.
És autor del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina.
(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)
Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.
Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.
Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.
(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)
Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).
Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.
Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.
(València, 1561 – 1623)
Poeta i autor dramàtic. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns i organitzador i cronista de les festivitats que se celebraren a València al tombant dels segles XVI i XVII.
Autor dramàtic (La suerte sin esperanza, La gitana melancólica) influït per l’obra de Guillem de Castro. En poesia destaca les Rimas humanas y divinas.
Andreu Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801) Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604) Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, 1759 – 1833) Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Josep Ferrer (València, segle XVII – 1682) Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.
Josep Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.
Lleonard Ferrer (València, vers 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Miquela Ferrer (País Valencià, segle XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).
Pere Ferrer (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.
Pere Joan Ferrer (Illes Balears, segle XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Simó Ferrer (Barcelona, 1751 – segle XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 