Veure> Andreu Rei d’Artieda (dramaturg i poeta valencià).
Artieda, Andreu *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dramaturgs/gues
Albertí i Vidal, Vicenç
(Maó, Menorca, 24 novembre 1786 – 15 octubre 1859)
Dramaturg, poeta i erudit. Traductor al català del teatre neoclàssic i pre-romànic francès i italià, amb obres de Molière, Beaumarchais, Metastasio i Goldoni, versions que resten inèdites.
L’any 1818 va publicar la versió catalana en vers de l’Alfonsiada o Conquista de Menorca per el rey don Alonso III d’Aragón en 1287, poema en tres cants escrit originàriament en castellà per Joan Ramis. Autor d’un Diccionario… de voces sagradas, técnicas, históricas, mitológicas, etc, el primer volum del qual fou publicat l’any 1826 i els altres nou resten manuscrits a l’Acadèmia de la Història.
Fou un exponent del moviment cultural menorquí a l’època d’ocupació anglesa.
Aguilar, Joan Baptista
(València, segle XVII – 1714)
Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València.
Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època.
És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.
Aguilar, Gaspar
(València, 1561 – 1623)
Poeta i autor dramàtic. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns i organitzador i cronista de les festivitats que se celebraren a València al tombant dels segles XVI i XVII.
Autor dramàtic (La suerte sin esperanza, La gitana melancólica) influït per l’obra de Guillem de Castro. En poesia destaca les Rimas humanas y divinas.
Badosa i Salvans, Ramon
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1916 – Centelles, Osona, 2000)
Dramaturg. Participa de l’estil dels drames naturalistes.
Ha estrenat, entre altres obres, Víctor Estruc, Gent de mar, Quan es perd el camí.
Baratta i Oliver, Faust
(Barcelona, 1881 – 1939)
Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.
Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.
Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960) Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).
Ballester i Moragues, Alexandre
(Gavà, Baix Llobregat, 25 febrer 1933 – sa Pobla, Mallorca, 30 juny 2011)
Dramaturg. Visqué a Mallorca d’ençà que tenia un any.
De la seva producció dramàtica cal assenyalar, Foc colgat (1966), Siau benvingut (1968), Dins un gruix de vellut (1973), L’única mort de Marta Cincinati (1984) i Les llàgrimes del vienès (1995).
L’any 1969 va publicar Joc de tres, que conté les obres Fins al darrer mot (1968), Massa temps sense piano (1968) i Un baúl groc per a Nofre Taylor. És autor també de la novel·la La servitud (1965).
Alonso i Manaut, Gastó *
Nom real de l’actor i autor teatral, més conegut pel seu pseudònim de Gastó A. Màntua.
Aleu, Feliu *
Pseudònim amb que signà l’autor teatral Jaume Gras i Vila.
Vilardell i Grimau, Teresa
(Barcelona, 13 maig 1957 – )
Autora teatral. Es donà a conèixer amb la comèdia musical Tira’t de la moto, estrenada el 1988 a la sala Zeleste de Barcelona.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 