Arxiu d'etiquetes: Castelló d’Empúries

Llobet -varis bio-

4 Respostes

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Eixalana, Caterina

Deixa un comentari

(Prades, Baix Camp, 1535 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1597)

Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s’imposava.

Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona.

Madrigal i de Cervelló, Àlvar de

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVI – Càller, Sardenya, 1569)

Militar. Lloctinent i capità general de Sardenya (1556-69), on convocà el parlament general (1558-61) que creà la reial audiència de Sardenya (1560).

Fortificà l’illa i reconstruí les muralles de Càller.

Sebastià Junyer i Vidal

Junyer i Vidal, Sebastià

4 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)

Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles. Formà part del grup d’Els Quatre Gats.

La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.

Joana d’Aragó i de Navarra

7 Respostes

(Barcelona, 7 novembre 1344 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1384)

Comtessa d’Empúries. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Maria de Navarra.

A causa d’interessos dinàstics va ésser objecte de tractes matrimonials amb Enric de Trastàmara, Joan II de França i Pere I de Castella, entre d’altres. Finalment, es casà a Barcelona (1373) amb el comte Joan I d’Empúries, cosí del seu pare.

Sembla que morí a conseqüència d’un mal tracte que rebé de Pere III davant la Cort quan intercedia a favor del seu marit, Joan I, en rebel·lia i perseguit pel rei. Fou enterrada a Poblet.

Joan II d’Empúries

3 Respostes

(Catalunya, 1375 ? – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1401)

Comte d’Empúries (1396-1401). Fill de Joan I i de Joana d’Aragó.

Es casà amb Elfa de Cardona de la qual no tingué descendència.

Heretà el comtat en morir el seu pare, si bé el rei Martí I l’Humà no el reconegué mai com a successor.

Guanter i Casadevall, Pau

1 Resposta

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 setembre 1871 – Calella, Maresme, 10 abril 1944)

Compositor de sardanes. Fou deixeble d’Antoni Agramont.

En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.

Frígola i Frígola, Bonaventura

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 19 novembre 1829 – Barcelona, 3 desembre 1901)

Compositor. Estudià al Conservatori de París, on dirigí orquestres de teatre. En tornà l’any 1854 i fou mestre de capella a la seva vila natal.

Residí encara a França entre 1858 i 1881, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868). Fou director de l’escolania de la basílica de la Mercè a Barcelona (a partir del 1881 fins a la seva mort). Dirigí alguns concerts simfònics a la capital.

És autor d’una Simfonia en la, per a quintet instrumental, nombrosa música religiosa, sardanes i altres obres.

Estruc, Bernat -humanista-

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, després 1419)

(o Astruc)  Humanista benedictí i doctor en dret.

Abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-08), de Rodes (1410-13) i de Sant Cugat (1416-19).

Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries. Partidari del papa Benet XIII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó.

Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas, escrit el 1404.