Arxiu d'etiquetes: sardanes

Havart i Macou, Max

(Perpinyà, 3 abril 1924 – 2 agost 2006)

Músic i compositor. Estudià amb Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili després.

Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, ha creat tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora.

És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de cent sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L’avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla.

Federació Sardanista del Rosselló

(Catalunya Nord, 1976 – )

Associació cultural. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, que agrupà tots els foments sardanistes de la Catalunya del Nord, cada vegada més nombrosos i actius, i la major part d’esbarts de dansaires.

Assumeix la difícil problemàtica de les cobles, de dinàmica autònoma. En fou president Josep Vidalou.

Fabresse, Andreu

(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)

Músic i compositor. També conegut per Joan Morata. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d’altres, i d’opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular.

Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d’un centenar), entre les quals destaquen Tirant l’art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d’Àfrica.

Masats i Vilalta, Pere

(Anglès, Selva, 24 març 1894 – Barcelona, 27 abril 1981)

Compositor. Féu els primers estudis musicals a Girona i a França.

A la seva producció destaquen les sardanes Una tendresa, Dolls d’estimació, Gales d’Anglès i Lloança.

Marimon i Figueras, Josep

(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)

Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.

El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.

Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes. 

March i March, Joan

(Girona, segle XX)

Compositor de sardanes. Obres seves són les titulades Nuvolada i Esclats de primavera.

Lafuente i Sabaté, Àlvar

(Barcelona, 14 agost 1914 – 15 març 1996)

Compositor. És autor de sardanes, entre les que destaquen Cambrils, Oidà, És la mare i Fruit d’il·lusió.

Jordà i Valls, Pere

(Barcelona, 8 maig 1897 – 12 gener 1976)

Músic. Autor de cançons i de sardanes, i d’obres instrumentals i corals.

Ha harmonitzat nombroses cançons tradicionals.

Guix i Lladó, Josep

(Reus, Baix Camp, 18 novembre 1877 – Barcelona, 30 novembre 1913)

Compositor. Autor d’obres corals i de peces per a piano. Cultivà la sarsuela: Nieves (1901) i El derribo del Paralelo (1905).

Escriví sardanes d’una qualitat notable.

Grau i Casadevall, Pere

(Sant Jordi Desvalls, Gironès, 26 abril 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1961)

Compositor. Tocà la tenora a la cobla La Principal de Palafrugell.

És autor d’una extensa producció de sardanes, entre les quals destaquen Llamp de despit, Renaixement, La rodona i Oh, si et trobés.