Arxiu d'etiquetes: viles

Pont d’Armentera, el (Alt Camp)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 21,67 km2, 349 m alt, 501 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb la Conca de Barberà, a la dreta del Gaià fins a les serres del Cogulló i Comaverd. El terme s’estén a banda i banda del riu, i està drenat per diversos barrancs afluents seus.

El conreu de l’ametller ha pres importància en detriment dels tradicionals conreus mediterranis de secà (cereals, olivera i vinya); hi ha algunes hectàrees de regadiu dedicades a l’avellaner. Indústria tèxtil tradicional. Àrea comercial de Valls. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910 (llavors 992 hab).

La vila és a la dreta del Gaià; destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, del segle XVII. Aqüeducte romà.

El municipi comprèn, a més, el despoblat recent de Selmella i el veïnat de la Planeta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Poboleda (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,95 km2, 343 m alt, 356 hab (2017)

0prioratSituat al peu dels contraforts meridionals de la serra de Montsant, travessat d’oest a est pel riu de Siurana, al centre del Priorat històric. El relleu és configurat per un seguit de turons arrodonits, de llicorella. La superfície inculta és ocupada principalment per pasturatges, garriga i bosc.

Agricultura de conreus de secà; la vinya ocupa més de la meitat de l’espai conreat; a més, hi ha avellaners, ametllers, oliveres; i, en regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina. Indústria de materials per a la construcció. Àrea comercial de Reus.

Tingué un fort descens de la població als inicis del segle XX, degut a la fil·loxera, fins a perdre més de tres quartes parts de la població.

La vila és als vessants d’un tossal damunt la riba dreta del riu de Siurana; l’àmplia església parroquial de Sant Pere, dita la catedral del Priorat, fou bastida a partir del 1750.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Lillet, la (Berguedà)

22 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 51,45 km2, 843 m alt, 1.097 hab (2017)

0berguedaSituat al límit amb el Ripollès, a banda i banda del riu Llobregat, entre les serres de Falgars i la de Moreu, a la vall de Lillet. Hi ha bones pinedes de pi roig i pasturatges.

Agricultura de conreus de secà: cereals, blat de moro, farratges i, sobretot, patates; hi ha un petit sector de regadiu. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Central hidroelèctrica. Industrialitzat des del segle XVIII en que el tèxtil havia situat la Pobla en el tercer lloc de Catalunya el 1765, durant el segle XX patí la crisi, tant aquest sector com el de la mineria, el ciment i les papereries, i actualment només hi ha alguna indústria tèxtil, paperera i poc més. Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència de l’Arija i el Regatell amb el Llobregat. Església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, i restes de l’antic castell de Lillet, que fou de la baronia de Mataplana.

El municipi comprèn també l’antic monestir de Santa Maria de Lillet, les esglésies de Santa Cecília de Riutort, Sant Miquel del Monestir, el santuari de Falgars, les antigues esglésies de Santa Magdalena de Soriguera i Sant Grau de Ginebret, les masies de Montclús i la de Vallfogona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Excursionista

Pla de Santa Maria, el (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 34,99 km2, 381 m alt, 2.266 hab (2017)

0alt_camp(ant: el Pla de Cabra)  Situat al nord-est de Valls i al peu de la serra de Miramar.

És conrea més de la meitat del terme municipal amb agricultura de secà (principalment vinya, seguit d’arbres fruiters com l’ametller, i els cereals). Sobresurt la indústria dels mobles, dels plàstics, de la construcció i la metal·lúrgica, degut sobretot a la sortida de l’autopista AP-2, la qual travessa una part del terme. Àrea comercial de Valls.

La vila concentra tota la població del municipi; església parroquial de Santa Maria del Pla, barroca, i la primitiva parròquia de Sant Ramon de Penyafort, romànica del segle XIII, té una notable rosassa i una esvelta portada de vuit arquivoltes sobre columnes de capitells molt treballats (declarat monument històrico-artístic).

Durant la guerra dels Segadors (1642) la població i una columna francesa oposaren resistència i foren vençuts per les tropes del marquès d’Hinojosa, els quals assassinaren als seus defensors.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Patí

Pinell de Brai, el (Terra Alta)

7 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,99 km2, 189 m alt, 1.012 hab (2017)

0terra_altaSituat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l’Ebre per l’esquerra, com el barranc del Pinell.

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier Nogués (1920-21). Explotació d’argila refractària. Àrea comercial de Tortosa. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h).

La vila és a l’esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pineda de Mar (Maresme)

20 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 10,74 km2, 10 m alt, 26.349 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda.

Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l’aprofitament de l’aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Àrea comercial de Calella. Notable creixement demogràfic a partir del 1960.

La vila s’estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al segle XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut.

El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Ciclista – Centre Cultural i Recreatiu

Peramola (Alt Urgell)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 56,17 km2, 566 m alt, 341 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la ribera d’Oliana i del Peramola, al límit amb la Noguera, a la dreta del Segre, al peu dels pics de Sant Marc, al sud-oest de la comarca.

Agricultura, s’hi conreen, de secà, cereals, oliveres i vinya; petita zona de regadiu vora el riu. Ramaderia de bestiar porcí i boví (centre receptor de llet). Piscifactoria a la casa Nova del Pont. Antigues mines de bauxita fora d’explotació. Àrea comercial de Ponts. Població en descens.

La vila és situada a l’esquerra del barranc de Peramola, afluent del Segre. Església parroquial de Sant Miquel, romànica. Fou centre de la baronia de Peramola.

El municipi comprèn, també, els pobles de Nuncarga i Tragó de Segre, l’antiga parròquia de Cortiuda, la caseria i santuari de Castell-llebre i les ermites de Sant Honorat i de Sant Salvador del Corb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Peralada (Alt Empordà)

54 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,61 km2, 32 m alt, 1.859 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la confluència del Llobregat d’Empordà i la Muga, al peu del massís de l’Albera, al nord-est de Figueres.

Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d’una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d’un camp de golf.

A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l’antic castell de Peralada, documentat ja el segle IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (segle XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del segle XIV), claustre romànic de l’antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d’Avinyó, del segle XIII.

Nucli de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu del Castell

Papiol, el (Baix Llobregat)

12 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 8,95 km2, 135 m alt, 4.102 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat, fins al límit amb el Vallès Occidental; accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Collserola.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; produeix fruita i verdura; de secà hi ha conreus mediterranis. La indústria és molt diversificada; sobresurt la fabricació de materials per a la construcció i del vidre, la química i la tèxtil. Àrea comercial de Barcelona. Acusa un important ascens demogràfic des del 1950, i ha quasi triplicat des de llavors la població.

La vila és als vessants d’un puig dominat pel castell del Papiol, reformat el segle XVIII i restaurat modernament, que esdevingué centre de la baronia del Papiol. L’església parroquial de Santa Eulàlia fou construïda el 1315. La població fou afectada pel terratrèmol del 1448 i per la guerra del Francès.

El municipi comprèn, a més, la caseria del Papiol de Baix i la de Can Puig, la barriada de Puig Madrona, el santuari de la Salut del Puig Madrona i les cases del Pi de Balç.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Pau Vila

Pals (Baix Empordà)

22 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)

0baix_empordaSituat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.

El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.

Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme