(Benasau, Comtat)
(ant: Ares de Penàguila) Llogaret, situat a la dreta del barranc d’Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.
Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme.
(Benimantell, Marina Baixa)
Caseriu, separat per la serra d’Aitana de la resta del terme.
Es troba a la capçalera del barranc de l’Arc que s’uneix al riu de Sella sota la vila d’aquest nom.
(Tolba, Ribagorça)
Llogaret de l’antic municipi de Lluçars, situat dalt d’un serrat, a la divisòria d’aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l’Almúnia, que neix al sud de la població.
La serra de l’Almúnia (1.009 m alt), situada també al sud del llogaret, és termenal dels termes de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp.
(Ciutadella, Menorca)
Possessió, a la part de tramuntana, que forma part del sector anomenat la Vall, que drena el barranc d’Algaiarens. Aquest curs d’aigua desemboca a la cala d’Algaiarens, a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que puguen 25 m sobre el mar i són pentinades pels vents del nord.
Una carretera de 15 km, construïda el segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella.
(Alginet, Ribera Alta)
Partida. Al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente (Vora el barranc dels Algadins).
Municipi de la Safor (País Valencià): 6,18 km2, 75 m alt, 438 hab (2014)
Situat a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. La part més accidentada del territori és coberta de pinedes i de brolla.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb predomini del secà (moscatell, olives, ametlles i garrofers). El riu Vernissa, afluent de l’Alcoi, rega el terme i fa possible conreus de regadiu (tarongers, hortalisses i llegums). Tanmateix, l’emigració, principalment a França i a Gandia, ha estat una constant en la vida del municipi.
El poble, a l’esquerra del barranc d’Alfauir, era una antiga alqueria islàmica.
Dins el terme, a l’esquerra del riu Vernissa, es troba l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Àrea comercial de Gandia.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 18,47 km2, 341 m alt, 984 hab (2014)
(o Aigües, o Aigües Altes). Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i drenat pel barranc d’Aigües, que desemboca directament a la mar.
L’agricultura de secà (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia ovina i la cria d’animals de granja (conills i gallines) constitueixen la base econòmica del municipi. Dins el terme hi ha tres fonts d’aigües medicinals, la principal de les quals, dita de Sant Ignasi, va ser l’origen del balneari dels Banys de Busot, actualment destinat a funcions sanitàries, i del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
El poble és situat a la vora d’un antic castell; amb el llogaret d’Aigües Baixes (actualment dins el terme del Campello), havia format part del terme d’Alacant, del qual es va separar durant la primera meitat del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
(Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)
Sector, al vessant meridional de la serra de la Calderona, fora de les aigües del Palància.
El barranc d’Aigua Amarga, que es forma en aquest indret, és d’aigua contínua.
Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l’Artiga, que baixa de la serra de Cardet.
La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat.
El segle XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco.
(Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic terme, situat entre els antics municipis de Jou i de Son, separat, pràcticament, de la resta del terme municipal.
És drenat pel barranc d’Arrose, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 