Arxiu d'etiquetes: viles

Ripollet (Vallès Occidental)

6 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 4,33 km2, 79 m alt, 37.899 hab (2017)

0valles_occidental(ant: Ripollet del Vallès)  Situat a l’esquerra del Ripoll, al sud-est de Sabadell.

El terme, molt petit, és en gran part urbanitzat, i les terres de conreu queden limitades a petits horts vora el riu. La principal activitat és la indústria: papereres, de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i alimentàries. Àrea comercial de Barcelona.

Espectacular augment demogràfic en el període 1960-80, degut principalment a la proximitat de Barcelona.

La vila, a l’esquerra del Ripoll, s’ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació: les carreteres nacionals de Barcelona a Puigcerdà per Ripoll, i de Barcelona a Terrassa per Sabadell; i forma una conurbació amb d’altres municipis localitzats a la vall del Besòs, com ara Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès. El nucli antic és centrat per la plaça de Can Clos, amb la casa de la vila, l’església parroquial de Sant Esteve, de base romànica i amb un campanar modernista, i pel popular carrer del Sol.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Revista – Ràdio – Centre Excursionista – Unió Atlètica

Ripoll (Ripollès)

134 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Ripollès (Catalunya): 73,71 km2, 691 m alt, 10.611 hab (2017)

0ripolles

Situat a la confluència del Ter amb el Freser; el seu terme fou de molt poca extensió fins que li fou annexionada la Parròquia de Ripoll el 1976. El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Sant Amanç, mentre que el de ponent ho és pel puig del Catllar.

L’agricultura s’hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s’hi conreen sense regar, cereals d’hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d’antiga tradició industrial, gràcies a l’explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l’energia hidràulica, esdevingué, al segle XIX, un important centre metal·lúrgic; ja havia assolit importància durant els segles XVI-XVIII amb la indústria d’armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en l’actualitat amb fàbriques del sector tèxtil i metal·lúrgic. Constitueix un destacat nucli comercial i turístic, gràcies en part a la seva localització dins la ruta del romànic català i dels Pirineus.

La vila és a la mateixa confluència del Ter i el Freser, centrada a l’entorn del famós monestir de Ripoll; fou seu d’un important mercat, i destacà també per la manufactura d’armes (fou un dels centres més importants d’Europa). La decadència d’aquesta indústria a partir del 1794 (quan el centre de producció passà a Astúries) motivà també la decadència de la vila.

Ocupada pels francesos durant la guerra dels Segadors i la guerra del Francès. Durant la primera guerra Carlina un destacament de la Milícia Nacional Voluntària del general Manuel de Llauder assaltà i cremà el monestir. Els carlins tornaren a ocupar la vila el 1839, i la destruïren gairebé per complet. La recuperació posterior vingué afavorida per la industrialització i l’arribada del ferrocarril. Al segle XIV la vila havia esdevingut cap de la vegueria de Ripoll, incorporada aviat a la de Camprodon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista – Museu Etnogràfic

Ribes de Freser (Ripollès)

28 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 41,87 km2, 912 m alt, 1.783 hab (2017)

0ripollesSituat al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència dels rius Rigard, Segadell i Freser, el qual s’engorja en entrar al congost de les Coves, a l’esquerra del qual s’obren les coves de Ribes. El terme és molt accidentat, pel Taga i pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Sant Amanç al sud. Els extensos pasturatges i els boscs de pins i roures (baga de Ribes) ocupen gran part del territori.

La superfície dedicada a l’agricultura és molt minsa; conreus de cereals i productes d’horta. Ramaderia de bestiar boví i oví. Explotació de pedreres i d’aigües minerals. El sector industrial és força diversificat; sobresurten el tèxtil (la colònia Rocolons), la paperera, la metal·lúrgica i l’alimentària. La millora i l’increment de les vies de comunicació han afavorit la funció de centre d’estiueig i estació balneària (els banys de Ribes i els antics establiments balnearis de la Corba i de can Perramon), que ha fet desenvolupar una important indústria hotelera i dels serveis.

La vila és a la confluència dels tres rius; la Vila de Dalt s’alça sota les restes de l’antic castell de Ribes o de Sant Pere; la Vila de Baix és a la dreta del Freser, és on hi ha l’església parroquial moderna de Santa Maria. Fou cap de la sots-vegueria de Ribes.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Ventolà i Bruguera, els veïnats de Roquesblanques, Ribesaltes, la Maçana, Armàncies de Ribes i el santuari de Sant Antoni de Ribes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca Terra Baixa

Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre)

7 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 99,14 km2, 76 m alt, 1.116 hab (2017)

0ribera_ebreSituat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Segrià, vora l’Ebre, a l’extrem llevantí de l’embassament de Riba-roja. El terme s’estén a banda i banda del riu.

S’hi conrea gran part del territori, i es dediquen a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) més de les tres quartes parts del total conreat. Els regatges, derivats de l’Ebre, fan possibles els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters). La indústria es limita a la derivada de l’agricultura. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví, granges d’aviram. Central elèctrica a l’embassament de Riba-roja. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La població que a la primeta meitat del segle XX experimentà una forta davallada, es duplicà a partir del 1950 a conseqüència de la construcció del pantà, però des del 1965 ha tornat a davallar fortament.

La vila és a la riba dreta de l’Ebre; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica. Església romànica de Santa Magdalena, salvada de les aigües del pantà.

Després de la reconquesta va pertànyer als templers (el castell de Riba-roja és esmentat el 1169), dins la comanda d’Ascó. Durant la guerra civil fou ocupada pels republicans a l’inici de la batalla de l’Ebre (25 juliol 1938) i fou la darrera posició que abandonaren (17 novembre).

El municipi comprenia, a més, el poble de Berrús (negat pel pantà).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Rialp (Pallars Sobirà)

21 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 63,30 km2, 725 m alt, 666 hab (2017)

0pallars_sobira(o Rialb de Noguera)  Situat a la rodalia de Sort, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la seva confluència amb el riu de Berasti. El terme és molt accidentat.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates) i farratges, que ocupen gran part de la superfície agrícola. Ramaderia de bestiar boví. Explotació forestal, que permet una indústria de la fusta (serradores). Hi ha una central hidroelèctrica. Indústria hotelera i turística, beneficiades per la proximitat de les estacions d’esports d’hivern de Llessui i Portainé. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Experimentà un creixement demogràfic d’ençà del 1981, quan arribà al seu mínim del segle XX (375 h).

La vila es troba sota el turó on hi ha les restes de l’antic castell de Rialp, a la dreta de la Noguera Pallaresa; el seu carrer major és porticat; l’església parroquial és dedicada a santa Maria de Valldeflors. El quarter de Rialp fou el centre de la baronia de Rialb.

El terme comprèn, també, els pobles de Beraní i de Roní i l’antic castell de Malavella. L’any 1969 li fou annexat l’antic terme de Surp, amb el santuari de la Muntanya i les restes de l’antic monestir d’Oveix.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Puiggròs (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 9,90 km2, 334 m alt, 280 hab (2017)

0garriguesSituat a l’extrem nord de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell i prop del canal d’Urgell.

Conreus mediterranis de secà (ametllers i oliveres), però hi prepondera el regadiu (blat de moro, alfals, blat i arbres fruiters -pomeres, pereres i presseguers-) gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell. Bestiar porcí estabulat. Avicultura. Indústria de productes metàl·lics. Àrea comercial de Lleida.

La vila, que estigué emmurallada, està situada al peu de les restes del castell de Puiggròs, bastit el segle XV, molt probablement sobre un d’anterior, i del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria (romànica refeta el segle XVIII), amb un robust campanar de torre quadrada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

160 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna

Premià de Mar (Maresme)

12 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Prats de Rei, els (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 26,06 km2, 608 m alt, 535 hab (2017)

0anoia(ant: els Prats de Segarra)  Situat al sud-est de Calaf, al límit amb el Bages, a l’alta conca de l’Anoia, al nord-oest de la comarca.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals i patates. Ramaderia de bestiar porcí i oví. La principal activitat industrial és la tèxtil cotonera, seguida de l’alimentària i la de la fusta. Àrea comercial de Manresa.

Vila d’origen romà; església parroquial de Santa Maria, anomenada ja el 945 i bastida de nou el segle XVIII. Museu Arqueològic. La vila era murada i es conserven cases gòtiques i pòrtics que li donen un aire medieval. Centre de la sots-vegueria dels Prats de Rei. El 1465 s’hi lliurà, durant la guerra contra Joan II, la batalla de Calaf.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Solanelles, Seguers de Sant Pere i Puigdemàger, les antigues quadres d’Albereda de Montserrat i de Galí, l’antic monestir dels Prats de Rei i la torre romànica de la Manresana dels Prats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prats de Lluçanès (Osona)

23 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,78 km2, 707 m alt, 2.533 hab (2017)

0osonaSituat a la subcomarca del Lluçanès, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Berguedà. El terme és drenat per la riera de Lluçanès, afluent de la riera Gavarresa.

L’agricultura és de secà (cereals); l’alta pluviositat permet el conreu de moresc sense regar. Ramaderia (bovins, porcins, aviram). Entre les activitats industrials sobresurt principalment la indústria tèxtil (cotonera), seguida dels materials per a la construcció, l’alimentària i les de la fusta. Àrea comercial de Manresa.

La vila ha esdevingut el principal nucli de població del Lluçanès i el seu centre subcomarcal. Hi ha mercat cada diumenge i tres fires l’any. Església parroquial de Sant Vicenç (segle XVII) i santuari de la Bona-sort, entre altres edificis religiosos d’interès.

El municipi comprèn, a més, l’església i caseria de Sant Marçal, la masia i molí de Galobardes i el santuari de Lurda de Prats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Ciclista – Escola