Arxiu d'etiquetes: Terra Alta

Brai, barranc de

(el Pinell de Brai, Terra Alta)

Curs d’aigua, neix a la font de Brai, dins el terme.

Juntament amb altres barrancs aflueix, per l’esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l’Ebre.

Botja, serra de

(Terra Alta)

Alineació muntanyosa que separa les aigües dels rius d’Algars, de la vall Major i Canaleta.

És termenal dels municipis de Gandesa, de Batea, de Bot i de Caseres.

Valliplana, serra de

(Benifallet, Baix Ebre / el Pinell de Brai, Terra Alta)

Sector de la dreta de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els dos termes.

Tortosa, regió de

(Catalunya)

Regió del sud-oest del Principat, de transició al País Valencià. Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle sud-oest de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra.

Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental. Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre. La densitat de població és de 35 h/km2, la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva (l’increment des del 1877 és del 11,6%).

És una regió agrícola, amb poques ciutats (Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita). Les indústries amb major ocupació són les de la construcció i la química (Flix). A més del mercat regional de Tortosa, cal esmentar el comarcal de Móra d’Ebre, els subcomarcals de Gandesa, Amposta i Vall-de-roures i l’extracomarcal d’Alcanyís, aragonès.

La regió coincideix aproximadament amb l’antiga vegueria i corregiment i el bisbat actual de Tortosa i amb el dialecte occidental de transició entre lleidatà i valencià. La comarca del Matarranya i la part ponentina de Terra Alta, però, pertangueren al corregiment d’Alcanyís, i avui la major part al partit judicial d’Alcanyís i a l’arquebisbat de Saragossa.

Sec, riu

(Ribera d’Ebre / Terra Alta)

Afluent dretà de l’Ebre, que neix a la creu de Saboga, vora Gandesa, passa per Corbera de Terra Alta i Campossines i s’uneix al seu col·lector aigua avall de Móra d’Ebre.

Pinyeres

(Batea, Terra Alta)

Poble, habitat actualment només durant les recol·leccions de fruits, situat al nord-oest de la vila, a la dreta del riu d’Algars.

De la seva església parroquial (la Transfiguració), destruïda el 1936, depenia la d’Algars. Hi ha les restes d’un antic castell.

El 1841 fou agregat a Batea.

Pesells, els

(Horta de Sant Joan, Terra Alta)

Caseria, en vies de despoblament, al nord del terme, prop del límit amb Caseres, al vessant occidental de la serra dels Pesells (542 m alt), divisòria d’aigües dels rius d’Algars i de la Canaleta.

combats de Pàndols i Cavalls

Pàndols i Cavalls, combats de

(Terra Alta, 24 juliol 1938 – 2 novembre 1938)

Conjunt d’enfrontaments armats que tingueren lloc a les serres de Pàndols i de Cavalls durant la batalla de l’Ebre de la guerra civil espanyola.

Aquestes serralades foren un dels principals objectius assolits per l’ofensiva republicana del 24 de juliol i foren fortificades.

Pàndols inicialment resistí les ofensives nacionals (10-20 d’agost), però a Cavalls es produí una forta contraofensiva (30-31 d’agost), que va obligar el bàndol republicà a retirar-se d’ambdues posicions.

Pàndols, serra de

(Terra Alta)

Alineació orogràfica del Sistema Mediterrani, que s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est.

Limita, pel sud, amb el riu Canaleta, afluent de la dreta de l’Ebre, i pel nord amb la serra de Cavalls.

Aconsegueix una altura de 709 m al puig Cavaller.

Moro, coll del

(Gandesa, Terra Alta)

Recinte fortificat, construït al principi del segle IV aC.

Hom hi ha trobat edificacions superposades: les unes d’època romano-republicana i imperials, però també una necròpoli tumulària d’incineració.

Hom n’inicià la construcció al final del segle IX aC i començament del VIII aC i l’acabà pels volts del 500 aC.

Ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació, raó per la qual documenta l’evolució dels pobladors -que mantenen contactes amb els de les àrees del Priorat, del baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i Baix Aragó- durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat de bronze, fins a l’època ibèrica.

Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC, representada per importacions orientalitzants, i objectes de ferro.