Agricultura, s’hi conreen, de secà, cereals, oliveres i vinya; petita zona de regadiu vora el riu. Ramaderia de bestiar porcí i boví (centre receptor de llet). Piscifactoria a la casa Nova del Pont. Antigues mines de bauxita fora d’explotació. Àrea comercial de Ponts. Població en descens.
La vila és situada a l’esquerra del barranc de Peramola, afluent del Segre. Església parroquial de Sant Miquel, romànica. Fou centre de la baronia de Peramola.
Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d’una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d’un camp de golf.
A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l’antic castell de Peralada, documentat ja el segle IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (segle XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del segle XIV), claustre romànic de l’antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d’Avinyó, del segle XIII.
L’agricultura de regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; produeix fruita i verdura; de secà hi ha conreus mediterranis. La indústria és molt diversificada; sobresurt la fabricació de materials per a la construcció i del vidre, la química i la tèxtil. Àrea comercial de Barcelona. Acusa un important ascens demogràfic des del 1950, i ha quasi triplicat des de llavors la població.
La vila és als vessants d’un puig dominat pel castell del Papiol, reformat el segle XVIII i restaurat modernament, que esdevingué centre de la baronia del Papiol. L’església parroquial de Santa Eulàlia fou construïda el 1315. La població fou afectada pel terratrèmol del 1448 i per la guerra del Francès.
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)
Situat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.
El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.
La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.
ECONOMIA: Comptà amb un dels principals ports de pesca del litoral català (port de Palamós), amb prop d’un 5% del total de les captures de Catalunya. El sector secundari, malgrat la puixança del sector turístic, continua essent una de les principals activitats econòmiques; indústria de la construcció (beneficiada pel turisme), química, dels plàstics i metal·lúrgica. La tradicional indústria surera ha sofert una profunda regressió d’ençà la crisi del sector. Completa l’activitat econòmica el sector turístic i els serveis, amb una important indústria hotelera i nombrosos apartaments; l’afluència de turistes a l’estiu triplica el nombre d’habitants, que arriben prop dels 50.000; els principals nuclis turístics, a més de la població, són la cala Margarida, la Fosca i s’Alguer, amb la platja de Castell. Àrea comercial de Girona.
POBLACIÓ: Els principals augments de població al llarg del segle XX foren, en primer lloc al decenni del 1900, i d’ençà del 1950, quan es començà a desenvolupar el sector turístic (cal tenir present que el 1950 s’incorporà al municipi l’actual barri de Sant Joan de Palamós.
LA VILA: És formada al voltant del nucli antic, damunt el promontori del Pedró; l’església parroquial de Santa Maria, gòtica, fou iniciada el 1371 com a sufragània de Santa Eugènia de Vila-romà. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Figuerar, la caseria de Vila-romà i el santuari de Bell-lloc.
HISTÒRIA:Pere II el Gran, el 1277, comprà al bisbat de Girona l’antic castell de Sant Esteve de Mar i el seu terme, on hi havia el territori que avui ocupa Palamós, per tal de posseir-ne el port natural. Dos anys després atorgà una carta de població als qui s’hi havien establert i als qui més endavant s’hi establissin, confirmada el 1293 per Jaume II el Just. Del port de Palamós sortí el 1299 el rei Jaume II cap a l’illa de Sicília. Pere III el Cerimoniós hi reformà el govern municipal (1358). Els anys 1483, 1484 i 1486 obtingué llicència per encunyar menuts, i el 1492 passà amb el títol de comtat de Palamós a poder de Galceran de Requesens. El 1526 hi desembarcà presoner el rei de França Francesc I, i el 1536 l’emperador Carles I. Fou saquejada pel pirata Barba-rossa el 1543; caigué en poder dels francesos el 1694, i l’any 1742 fou bombardejada per una esquadra anglesa. En la guerra del Francès se n’apoderaren els francesos (1809) i la saquejaren, però al setembre de 1810 fou recobrada pel coronel Aldea; això, no obstant, els exèrcits napoleònics la recuperaren i l’ocuparen fins a la retirada de Catalunya.
A les vores del Farfanya s’estenen els conreus de regadiu, que són cultivats en característica rotació: blat, moresc, mongetes i faves; a més, hi ha fruiters. Hi preponderen, però, els conreus de secà: trepadella, blat i ordi en rotació, i també ametllers. Avicultura. Produeix oli. Àrea comercial de Balaguer.
A la vila destaca l’església parroquial de Sant Miquel. L’antic castell d’Os fou conquerit amb dificultat pels comtes d’Urgell el 1116.
Els principals conreus de secà són els cereals i la vinya, seguits per l’olivera. El regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la font Bordonera, i es dedica principalment a prats per al bestiar. Té importància la ramaderia (vaquina, per a aprofitament de la llet). Explotació forestal (pinassa, pi roig, pi negre); hi ha serradores. Indústria hotelera. Subàrea comercial de la Seu d’Urgell, dependent de Lleida. És el centre de la Ribera d’Organyà.
La vila és a la dreta del Segre. Celebra tradicionalment mercat i fires de bestiar. A l’església de Santa Maria s’hi establi el priorat d’Organyà. Al segle XV figura com a quarter d’Organyà del comtat de Castellbó. A la rectoria d’Organyà fou trobat el manuscrit de les anomenades Homilies d’Organyà.
La superfície agrícola ha minvat considerablement d’ençà de l’expansió del nucli urbà i la instal·lació de nombroses fàbriques. Vora el riu s’hi conreen productes d’horta, a més d’oliveres, verdures i arbres fruiters. La principal activitat és la indústria: destaquen la tèxtil, la de la llana i la de fabricació de cotó. A més, cal esmentar la fabricació de materials per a la construcció i la indústria química. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Aixó explica l’ascens demogràfic: la població es duplicà entre 1900 i 1960, i es tornà a duplicar en el període comprès entre el 1960 i el 1996.
La vila és a l’esquerra del Llobregat i l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Hom celebra anualment representacions de la Passió d’Olesa.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,48 km², 145 m alt, 1.307 hab (2017)
Situat entre les ribes del Manol, en part límit septentrional del terme, i el Fluvià, en part límit meridional, drenat, a més, per la riera d’Àlguema, a la plana empordanesa, al límit amb el Pla de l’Estany, al sud-oest de Figueres. La zona forestal és ocupada per boscs de pins i d’alzines.
Agricultura, predominantment de secà, destinada principalment als conreus de cereals, d’userda i de blat de moro. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Activitats derivades de l’agricultura i d’artesania. Àrea comercial de Figueres. Durant el segle XX acusà un màxim demogràfic el 1910, amb 880 h.
La vila és a l’interfluvi de la riera d’Àlguema i del Manol; destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca del segle XVIII, i les restes del castell de Navata, que s’aixequen dalt d’un turó i que fou el centre de la baronia de Navata.
El terme comprèn, a més, els pobles de Taravaus (terme annexat el 1969) i Canelles i la masia i antic lloc de can Miró.
Gairebé tot el terme és conreat, principalment de regadiu (avellaners) i menys de secà (vinya, olivera i cereals). Avicultura. Indústries alimentàries (farina), de la fusta (mobles) i darrerament, arran de la instal·lació d’una refineria petroleoquímica al veí municipi de la Pobla de Mafumet, s’hi ha desenvolupat, a més, la indústria química. Pertany a l’àrea comercial de Reus.
La vila es troba en un turó, s’hi destaca el casal dit el Castell. L’església parroquial és dedicada a sant Martí.
Situat a la ribera d’Oliana i del Peramola, al límit amb la Noguera, a la dreta del Segre, al peu dels pics de Sant Marc, al sud-oest de la comarca.
Situat a la confluència del 
Situat al nord-oest de 
Situat entre el 
Situat als estreps de la 
Situat a la dreta del 
Situat al peu del 
Situat entre les ribes del 
A la confluència del 
Dades dels Països Catalans 