Priorat, el

Comarca de Catalunya: 498,61 km², 9.245 hab (2019), densitat: 18,54 h/km², capital: Falset

Formada per 23 municipis: Bellmunt del Prioratla Bisbal de FalsetCabacés – Capçanes – Cornudella de Montsant – Falsetla Figuera  – Gratallopsels Guiametsel Lloar – Marçà – Margalef – el Masroigel Molarla Morera de Montsant – PoboledaPorrera – Pradell de la Teixetala Torre de Fontaubella – Torroja del Priorat – Ulldemolinsla Vilella Altala Vilella Baixa

Situada entre les Garrigues (nord), la Conca de Barberà (nord-est), el Baix Camp (est – sud-est) i la Ribera d’Ebre (oest – sud-oest).

GEOGRAFIA FÍSICA – Constituïda per la conca del riu Siurana i encerclada per dues branques de muntanyes de la Serralada Pre-litoral (serres de Montsant i la Llena, pel nord; muntanyes de Prades, pel nord-est; serres de Tivissa, Colldejou, Llaberia i l’Argentera, per l’est), resta oberta per l’oest vers la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual comparteix la depressió de Móra.

el PrioratS’hi poden distingir quatre sectors: 1) el Priorat pròpiament dit o Priorat històric recolzat en els vessants meridionals de la serra de Montsant i centrat a l’entorn de la cartoixa d’Escaladei; 2) la baronia de Cabacés, petita contrada de terres triàsiques i oligocèniques al sector nord-oest de la comarca; 3) el solc de Cornudella-Ulldemolins, que, amb el Priorat històric, integra l’alt Priorat, a l’àrea nord-oriental de la comarca, i 4) el baix Priorat, que comprèn la resta del territori, forma part de la depressió de Móra, i se centra en el curs baix del riu Siurana i a l’entorn de Falset.

El clima és temperat i sec; les temperatures són elevades, de tal forma que no hi ha veritable hivern climàtic (15ºC de mitjana anual; 8ºC al gener, el mes més fred; 24ºC a l’agost, el mes més càlid), però el perill de glaçades s’estén des del desembre fins al març. Les precipitacions anuals s’eleven a 560 mm, i augmenten als sectors muntanyosos, on se sobrepassen els 600 mm; el règim presenta dos màxims equinoccials i una forta secada estiuenca; el mes més plujós és el novembre; les nevades són escasses (2 o 3 dies de neu anuals sobre la mitjana de 60 o 65 dies de precipitacions).

La vegetació natural es caracteritza per l’alzinar i sobretot la garriga i els pasturatges, resultat de la desforestació continuada; als sectors muntanyosos més enlairats, s’hi fa també l’alzinar muntanyenc i el roure valencià, i als vessants de les muntanyes de Prades, el pi blanc i el pi roig.

Hidrogràficament, la comarca pertany a la conca del riu Siurana que la travessa en direcció nord-est – sud-oest i que recull les aigües del riu Montsant i Cortiella.

pobl_prioratPOBLACIÓ I ECONOMIA – El poblament és molt antic i, a més, ha estat continuat al llarg dels segles, encara que la població en xifres absolutes s’ha mantingut molt per sota de la resta de comarques catalanes. El màxim creixement poblacional es registrà durant el segle XVIII i estigué lligat a l’expansió de la vinya. A mitjan segle XIX començà la despoblació, que encara continua i que ha afectat tots els municipis de la comarca (fins i tot a Bellmunt del Priorat, malgrat que mantingué la seva activitat minera fins a mitjan decenni de 1970) i molt especialment els compresos dins el Priorat històric, on la vinya tenia caràcter de monocultiu.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, a la qual es dediquen unes 12.000 ha, malgrat la difícil mecanització i modernització de les explotacions agràries a causa de la presència de vessants molt abruptes. Predominen obertament els conreus de secà (ocupen el 88,8% de la superfície conreada) sobre els de regadiu; aquests darrers es redueixen a les vores dels rius i de les sèquies de la Bisbal de Falset, Cabacés i la Vilella Baixa; la construcció dels embassaments de Riudecanyes i dels Guiamets beneficien únicament el Baix Camp.

El conreu més estès és la vinya, dedicada a la producció de vi negre, que ha vist reduït dràsticament els seus dominis durant el segle XX, però que continua essent el conreu predominant al baix Priorat i al Priorat històric. Segueixen en importància l’olivera, que és el conreu principal a la baronia de Cabassers, l’ametller i l’avellaner, aquest últim molt estès a l’alt Priorat; els cereals ocupen una petita part i les plantacions de garrofers tenen importància local a Marçà, el Lloar i Poboleda. La ramaderia es troba en franca decadència, i és important únicament en alguns municipis, com ara el Molar (cria de porcs i bestiar boví) i Torroja del Priorat (porcs); l’avicultura se centra sobretot a Ulldemolins i a Margalef de Montsant i ha experimentat una certa expansió pel que fa al nombre de granges de conills i d’aviram; l’apicultura té importància a la Vilella Baixa. El sector miner fou important fins al tancament de les mines de Bellmunt de Priorat.

L’activitat industrial és molt escassa, i tant sols sobresurt la derivada de l’agricultura (indústria vinícola) i la de la confecció, centrada als nuclis de Falset i Cornudella. En els anys 1990, tanmateix, la producció vinícola ha experimentat una notable revifalla en obrir-se pas en els mercats internacionals els vins més selectes de la Denominació d’Origen Priorat.

el PrioratHISTÒRIA – El poblament prehistòric comença amb indicis, no gaire segurs, del paleolític inferior (Falset, Marçà), però és a partir del paleolític superior que hom disposa de jaciments ben estudiats (Falset, abric de Sant Gregori) que continuen a l’època mesolítica (Margalef, cova del Filador). Des d’aleshores, el poblament es manifesta sobretot a través de moltes estacions de sílex de superfície (tallers), amb una cronologia molt ampla, fins a l’edat del bronze, que dóna la densitat més alta del Principat de Catalunya d’aquest tipus de jaciments (potser perquè l’exploració hi ha estat més intensa). Són conegudes coves d’enterrament de l’eneolític (Pradell) i altres d’habitació que continuen a l’edat del bronze (la Febró, Pradell, Siurana, etc) i algunes fins a la del ferro, quan la comarca manifesta destacats vestigis de la cultura hallstàttica (camp d’urnes del Molar).

L’època ibèrica i romana ha estat menys treballada, però hi ha poblats ibèrics destacats, com el de la serra de l’Espasa de Capçanes. El poblament d’època romana fou exclusivament rural. La dominació islàmica perdurà fins al segle XII (1153-54) al reducte que constituïen el castell i terme de Siurana, que comprenia part de les comarques del Baix Camp cartoixa o priorat d’Escaladei adquirí la senyoria sobre els pobles de Poboleda, Porrera, Gratallops, la Morera, Torroja i la Vilella Baixa, amb una part del terme de Bellmunt. La clapa que constitueix en aquests termes coincideix a grans trets amb l’aparició de la llicorella paleozoica.

En la Divisió Territorial de Catalunya hom inclogué a la comarca del Priorat, a més, el territori de l’antiga baronia de Cabacés, que pertanyia al bisbe de Tortosa, una part de la baronia d’Escornalbou, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona, i les valls de Cornudella i d’Ulldemolins, amb la zona de Marçà-Falset, que formaven part del comtat de Prades. A l’edat mitjana tota la comarca formava part de la vegueria de Montblanc, i amb els decrets de Nova Planta (1716) passà al corregiment de Tarragona. En la divisió provincial del 1833 restà inclosa en el partit judicial de Falset, molt més ampli que la comarca. Una llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya del 1990 segregà Arboli de la comarca per agregar-lo al Baix Camp.

Enllaços web: Consell ComarcalEstadístiquesTurismeEnoturisme

Un pensament sobre “Priorat, el

  1. Retroenllaç: Aufinac, l’ | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s