Arxiu d'etiquetes: Priorat

Garranxa, la

(Porrera, Priorat)

Llogaret, a l’est de la vila, al fons d’una estreta vall drenada pel barranc de la Garratxa, que devalla del Molló, al límit amb el Camp de Tarragona.

Gallicant

(Arbolí, Baix Camp)

Caseria, al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella (Priorat), en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1.008 m alt), damunt la vall del riu de Siurana.

Foia, la

(Cabacés, Priorat)

Santuari de la Mare de Déu de la Foia (600 m alt), al fons d’una vall, al vessant meridional del Montsant.

Havia estat dedicat a sant Marc.

Corbatera, roca

(la Morera de Montsant, Priorat)

Cim (1.166 m alt) de la serra de Montsant, a l’extrem oriental, damunt la vall de l’Argentera.

És conegut també com a punta de la serra Major.

Cartoixa d’Escaladei, la

(la Morera de Montsant, Priorat)

Veure> Escaladei (cartoixa) o la Conreria d’Escaladei (poble).

Alboquer, congost d’

(Ulldemolins, Priorat)

Altre nom del congost de Fraguerau.

Vallclara, monestir de

(Cabassers, Priorat)

Antic monestir de canonges premonstratencs. Als vessants del Montsant.

El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont (Lorena) per a edificar un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida.

Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc. La part de la comunitat catalana es dispersà, alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà, fou un dels fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Del monestir, que es trobava en ruïnes el 1608, hom coneix només l’emplaçament.

Teixeta, coll de la

(Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat)

Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.

Siurana de Prades

(Cornudella de Montsant, Priorat)

Poble (737 m alt). L’església parroquial (Santa Maria) és un edifici romànic dels segles XII-XIII i s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, també romànica.

El seu terme comprenia des de Vimbodí i l’Espluga de Francolí, al nord, fins a Pradell de la Teixeta, Escornalbou i Mont-roig del Camp, al sud.

Quan Tortosa caigué en poder de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1148), s’hi refugià un valí àrab, que resistí en aquelles serres de Prades fins al 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellet, el qual fou el primer castlà i governador del castell de Siurana i de la marca de Siurana. Siurana es convertí així en el darrer territori del Principat de presència musulmana.

Siurana, riu de

(Baix Camp / Priorat)

Curs d’aigua de la comarca, afluent esquerrà de l’Ebre.

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró (Baix Camp); entra al Priorat pel de Cornudella, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera; en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana.

Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important, el riu de Montsant (que neix també a les muntanyes de Prades i corre en gran part paral·lelament a banda i banda del massís de Montsant).

Fa de termenal entre el Molar i el Masroig i entra al terme de Garcia, on rep per l’esquerra la riera dels Guiamets, procedent de les muntanyes de l’Argentera i de Llaberia, al baix Priorat, i on desemboca al seu col·lector després de recórrer uns 50 km.