Arxiu d'etiquetes: urbanitzacions

Cervelló (Baix Llobregat)

21 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 24,10 km2, 122 m alt, 8.861 hab (2016)

0baix_llobregatEstès des de la riba dreta del Llobregat fins a la serra de l’Ordal. Hi abunden els boscos de pins.

La vida econòmica local es basa en la indústria (força diversificada -vidre, metal·lúrgica, tèxtil, del paper i alimentària- i causa del constant ascens demogràfic del municipi), complementada per l’agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters). El municipi és també un centre d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Cervelló; destaca la nova església parroquial de Sant Esteve, neogòtica; al sud hi ha les ruïnes del castell de Cervelló (que fou el centre de la baronia de Cervelló), amb l’antiga església parroquial de Santa Maria de Cervelló, romànica.

Dins el terme hi ha l’antiga quadra i monestir de Sant Ponç de Corbera (romànic), l’antiga masia i pont del Lledoner i el poble de la Palma de Cervelló (que se segregà el 1998), així com nombroses urbanitzacions d’estiueig o de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

57 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 42,30 km2, 17 m alt, 10.784 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la costa sobre la badia de Roses, entre les desembocadures de la Muga i del Fluvià, en zona d’aiguamolls i llacunes, on hi ha l’estany de Castelló i la antiga salina medieval coneguda per les salines de Castelló, a l’est de Figueres.

La principal font de riquesa del municipi és el turisme, que ha omplert el terme d’urbanitzacions, com la d’Empuriabrava, de xalets de luxe. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, i l’agricultura de secà, i també de regadiu (sèquies derivades de la Muga), que produeix blat, blat de moro i userda. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta. Antiga capital del comtat d’Empúries, conserva part de les antigues muralles; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de campanar romànic i façana gòtica (segles XII-XIII); l’antiga llotja gòtica; i la Casa de la Vila, també gòtica.

El 1168 s’hi establiren els templers, que organitzaren la comanda de Castelló. El 1874 hi tingué lloc el combat conegut per foc de Castelló.

Dins el terme hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelldefels (Baix Llobregat)

29 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,87 km2, 3 m alt, 64.892 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, on abunden les pinedes.

Les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres del municipi han estat ofegades per la construcció de nombroses urbanitzacions privades i el boom turístic, concentrat al raval de les Botigues i afavorit pels 5 km de la platja de Castelldefels, molt concorreguda gràcies a l’autovia de Castelldefels. També hi ha indústria de materials per a la construcció. La població ha crescut de manera espectacular, sobretot a partir del 1960.

La ciutat és al centre del municipi, a 1,5 km de la costa, al peu de l’antic castell de Castelldefels, esmentat ja el 967, restaurat i molt modificat, amb la primitiva església parroquial de Santa Maria, era a prop de l’antic monestir de Castelldefels; l’actual parròquia és obra del 1909; també conserva cinc torres de defensa contra la pirateria, una d’elles amb una col·lecció d’arqueologia local.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Llopard i la barriada de Vistalegre. En 1931-34 hi fou projectada la Ciutat de Repòs i de Vacances.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Unió Esportiva – Ràdio

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

25 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 44,91 km2, 331 m alt, 23.633 hab (2016)

0valles_occidental(o Sant Esteve de Castellar)  A la conca alta del Ripoll. El nord del terme és accidentat per la serra de Sant Llorenç del Munt.

La indústria, molt diversificada i afavorida per la proximitat de Sabadell i Terrassa, ha desplaçat a un segon terme les activitats agrícoles de secà (vinya, cereals i arbres fruiters) i ramaderes. La població ha augmentat notablement els darrers anys a causa de la immigració.. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa

El poble és a l’esquerra del Ripoll; l’església parroquial de Sant Esteve és neogòtica i de grans proporcions (1885-92). Fora vila, restaurat, hi ha el castell de Castellar, esmentat ja el 955 i restaurat el segle XIV; i prop seu les ruïnes de l’antiga església parroquial (dita Castellar Vell), amb elements romànics i gòtics.

Dins el terme hi ha, també, el santuari i el barri de les Arenes, la capella de Sant Pere d’Ullastre, el poble de Sant Feliu del Racó i diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Unió Esportiva

Canyelles (Garraf)

6 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 14,23 km2, 142 m alt, 4.407 hab (2016)

0garrafSituat al nord de la comarca i al límit amb l’Alt Penedès, al nord-oest de Vilanova i la Geltrú. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb pinedes i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i arbres fruiters), complementada pel regadiu, la ramaderia de bestiar oví i algunes indústries, com la pirotècnica, la química, de la fusta i del moble. Ha esdevingut un centre d’estiueig amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera de Canyelles, afluent de capçalera de la riera de Ribes; prop seu hi ha el castell de Canyelles (restaurat el 1858), centre de la baronia de Canyelles.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases del Xum i l’agregat de Llacunalba.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Calella (Maresme)

34 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,00 km2, 5 m alt, 18.317 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l’actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella.

El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l’agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d’horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al segle XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria.

pobl_calellaLa ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha un convent augustinià del segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Natació – Club Bàsquet

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

47 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)

0valles_orientalAl límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).

L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.

pobl_caldes_montbA la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.

La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.

Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista

Caldes de Malavella (Selva)

12 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve

Cabrils (Maresme)

6 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)

14 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 28,64 km2, 307 m alt, 8.915 hab (2016)

0valles_oriental(o Sant Pere de Bigues)  Situat a la vall de la riera de Tenes. El terreny és molt muntanyós, sobretot al sector nord-oriental, dominat pels espadats de Bertí i de Gallifa, hi abunden boscs de pins i pastures. El 1994, un any marcat per les catàstrofes naturals al Principat, el municipi va ser un dels més afectats pels incendis de l’estiu i els aiguats de la tardor.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura (conreus de secà: avellaners, vinya, cereals i oliveres), la ramaderia i la indústria tèxtil i alimentària. També és un important centre d’estiueig, actualment poblat d’urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Bigues; l’antiga església és esmentada ja el 1059, i l’actual és dedicada a sant Pere (1737).

A més de Riells del Fai, on hi ha l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, el terme comprèn també el poble de Sant Mateu de Montbui, on es conserven restes del castell de Montbui, i els veïnats de Vallblanca de Riells i la Vallroja, i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Mont-ras.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques