Arxiu d'etiquetes: urbanitzacions

Lloreda

(Badalona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, predominantment obrer, situat al nord-oest del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.

Agafà el nom de la masia de can Lloreda, desapareguda vers el 1960. També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar.

És format de tres sectors diferenciats: la Immaculada i Lloreda Vella, que tenen l’origen els anys 1920 (primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina) i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció, i la urbanització Lloreda, formada per blocs d’habitatges.

L’equipament urbà hi és deficient. Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondó de Santa Coloma de Gramanet. Té associació de veïns. És afectat pel pla parcial Carig (1962).

Als terrenys lliures immediats hom inicià la construcció del polígon Montigalà-Batlloria, previst per a 60.000 h, que de moment, però, resta aturat.

Garòs -poble-

8 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Poble (1.115 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la dreta de la Garona, aigua avall d’Arties, al peu de la muntanya d’Espiargo, davant la vall de Bargadera. El nord és dominat pel bony de Garòs (2.173 m alt), que forma part de la serra d’Estanys.

L’església de Sant Julià, romànica d’origen, fou renovada al segle XV.

Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs.

Fou, el -Vallès Oriental-

1 Resposta

(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)

(ort trad: Alfou)  Poble, a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta.

El centre és l’església parroquial de Sant Julià del Fou, obra del 1142, engrandida al segle XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941.

Vora l’església ha estat construïda modernament una urbanització.

Empuriabrava

2 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)

Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga.

Aprofitant terres dels Aiguamolls de l’Empordà, s’hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d’un amarrador propi.

Disposa de port i aeroport esportius.

Clascar, el

1 Resposta

(Sant Quirze Safaja, Moianès)

Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja el segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí.

Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada.

Hom ha construït una urbanització vora seu.

Cala Romana

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona.

Botigues del Mar, les -Altafulla-

1 Resposta

(Altafulla, Tarragonès)

Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d’habitació temporal.

Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.

Berà -Tarragonès-

3 Respostes

(Roda de Berà, Tarragonès)

Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.

El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte.

Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà.

Bellaterra

4 Respostes

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell.

Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d’estiueig.

El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona.

Artiga de Lin, l’

5 Respostes

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

(aranès: Era Artiga de Lin)  Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.

La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.

A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).

Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.