(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Veïnat, al sud del poble, vora el torrent de Colobrers, afluent, per l’esquerra, del Ripoll.
Colobrers
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Castellar del Vallès
Bruguera, la -Vallès Occidental-
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Caseriu, situat a 4 km del poble.
Gubern i Campreciós, Alfons
(Sabadell, Vallès Occidental, 23 març 1916 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 22 setembre 1980)
Pintor. Fou deixeble d’Olivet i Legarès, i en acabar els estudis va fer de professor.
Féu la seva primera exposició als 16 anys i després de la guerra civil va exposar principalment a Sabadell, i a d’altres ciutats de Catalunya, de l’estat i a l’estranger.
Ha destacat com a paisatgista, especialitat en la qual el 1952 guanyà el premi Josep Masriera.
Fontscalents -Vallès Occidental-
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó.
Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.
Juliana i Albert, Josep
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1844 – ? , 1890)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja, de Barcelona. Després residí durant molts anys a Itàlia.
S’especialitzà en la composició i en la figura, i sentí predilecció per les vistes urbanes (Vista de Roma, Sortida de la darrera missa).
Destacà també com a aquarel·lista.
Creu, puig de la
(Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès Occidental)
Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l’església de Puig de la Creu.
Clarasó i Daudí, Enric
(Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 14 octubre 1857 – Barcelona, 1941)
Escultor. Deixeble de Joan Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona.
La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l’Exposició Universal de París (1900).
D’entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca.
Fou el pare de Noel Clarasó i Serrat.
Castellar, baronia de
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, segle XIII – )
Jurisdicció que el segle XIII pertanyia als Montcada, als quals fou comprada el 1310 per Pere de Clasquerí i Palol, ciutadà de Barcelona i ambaixador.
A la fi del segle XVI passà als Meca, als Cortès d’Andrada, als Clariana, als Sentmenat i als Fontcuberta.
Balcells i Camps, Josep Antoni
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 15 agost 1777 – Barcelona, 1 juny 1857)
Químic i farmacèutic. Catedràtic del Col·legi de Farmàcia de Barcelona.
L’any 1802 va introduir el “roig d’Adrianòpolis“, per a la tinció del cotó, només usat, fins aleshores, a Turquia.
Escriví diverses monografies i fou un dels col·laboradors més importants del “Periódico de la Salut Pública de Cataluña” (1821).
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Société Linnéenne, de París, i de la de Narbona.
Participà com a farmacèutic en la Guerra del Francès.
Exiliat a França a causa de la seva filiació borbònica, de retorn passà a Madrid i finalment a Barcelona.
Arús i Colomer, Joan
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1 gener 1891 – 17 maig 1982)
Poeta i assagista. D’entre les obres líriques, de tendència simbolista, hom pot citar Cançons al vent (1914), El dolç repòs (1927), Les absències (1936), El vas transparent (1961).
Com a assagista és autor de La nostra expansió literària (1919), Poesia i esnobisme (1954), Carta a una poetessa (1967), Tres poetes: Maragall, Alcover, Guasch (1970) i Experiències i reflexions entorn de la poesia (1976).
Dades dels Països Catalans 