Arxiu d'etiquetes: urbanitzacions

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

54 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 37,45 km2, 203 m alt, 17.137 hab (2016)

0valles_orientalAl límit amb el Vallès Occidental, travessat de nord a sud per la riera de Caldes, afluent del Besòs, al nord de Barcelona. La zona muntanyosa és coberta de grans superfícies de bosc; al terme també hi ha diverses fonts d’aigües termals (de fins a 70,9 ºC) d’aigües clorurades, indicades per al reuma articular (aigües de Caldes de Montbui).

L’economia es reparteix entre l’agricultura, essencialment de secà (cereals, vinya i olivera), la ramaderia (granges avícoles) i la indústria, força diversificada (tèxtil, metal·lúrgica, adobament de pells, de la fusta i alimentària. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, amb diversos establiments balnearis. Àrea comercial de Granollers.

pobl_caldes_montbA la vila, que conserva, restaurades, les termes romanes, destaquen també l’església parroquial de Santa Maria (1585-1714), amb portalada barroca, que conserva la majestat de Caldes, talla romànica del segle XIII; el Museu Arqueològic; el Museu Romàntic Delger; la casa museu Manolo Hugué, i la Font del Lleó, d’aigües termals, d’estil neoclàssic ornamental i amb columnes dòriques.

La població fou cremada i saquejada per les tropes de Felip V de Borbó (segle XVIII) i sofrí l’ocupació de les tropes napoleòniques (segle XIX). L’arxiu municipal conserva documentació des del segle XV.

Dins el terme, abundant en restes romanes, hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Remei (el Remei de Caldes), del segle XVI, el poble de Sant Sebastià de Montmajor, amb església romànica, així com diverses urbanitzacions i esglésies arruïnades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Escursionista

Caldes de Malavella (Selva)

15 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 57,33 km2, 84 m alt, 7.220 hab (2016)

0selva(ant. Caules de Malavella)  Situat en un terreny pla, en una falla de la depressió de la Selva, a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès. Hi ha pinedes i suredes, avui molt afectades per la proliferació d’urbanitzacions.

El terme abunda en fonts termals (a 59-60ºC) d’aigües sòdiques, alcalines i bicarbonatades procedents de 7 deus, principal recurs econòmic del municipi, el primer de Catalunya en envasament d’aigua mineral (aigües de Caldes de Malavella). L’agricultura de secà (cereals i farratges) i la ramaderia bovina en règim d’estabulació, complementen l’oferta econòmica. Avicultura. Explotació forestal. Indústria tèxtil (seda) i planta de gas butà. És un centre d’estiueig i hi ha una indústria hotelera amb tres balnearis (Vichy Català, el Soler i Prats).

pobl_caldes_malav

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Esteve, romànica, amb tres absis i portal renaixentista; restes de l’antic castell de Caldes; restes de termes romanes al puig de Sant Grau i al puig de les Ànimes. El 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, hi fou establert, a instàncies dels aliats, un centre d’internament per a súbdits dels països vençuts, implicats en el nacionalsocialisme.

Dins el terme es troben també diversos poblats, els pobles de Santa Seclina i Franciac, els veïnats de les Mateves i Folgueroles, l’ermita de Sant Maurici, bastida aprofitant les restes del castell de Malavella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Esteve

Cabrils (Maresme)

8 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,05 km2, 147 m alt, 7.287 hab (2016)

0maresmeSituat als costers del vessant oriental de la Serralada Litoral, drenat per la riera de Cabrils, entre Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar, al nord-est de Barcelona. Hi ha pinedes i alzinars.

Els conreus, en regressió a causa de la proliferació d’urbanitzacions, són dedicats al secà i al regadiu, destaca la producció de clavells, arbres fruiters i maduixes. Aviram. La indústria de la construcció (pedreres de granit) i el sector de serveis han esdevingut les principals activitats econòmiques del municipi, actualment un centre d’estiueig i segones residències. Estació agrícola experimental. Àrea comercial de Mataró.

El poble és al peu de la zona muntanyosa; destaca l’església parroquial de la Santa Creu.

Dins el terme, on han estat trobades restes de vil·les romanes, hi ha el veïnat del Sant Crist, al voltant de l’església pre-romànica de Sant Cristòfol de Cabrils.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)

17 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 28,64 km2, 307 m alt, 8.915 hab (2016)

0valles_oriental(o Sant Pere de Bigues)  Situat a la vall de la riera de Tenes. El terreny és molt muntanyós, sobretot al sector nord-oriental, dominat pels espadats de Bertí i de Gallifa, hi abunden boscs de pins i pastures. El 1994, un any marcat per les catàstrofes naturals al Principat, el municipi va ser un dels més afectats pels incendis de l’estiu i els aiguats de la tardor.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura (conreus de secà: avellaners, vinya, cereals i oliveres), la ramaderia i la indústria tèxtil i alimentària. També és un important centre d’estiueig, actualment poblat d’urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Bigues; l’antiga església és esmentada ja el 1059, i l’actual és dedicada a sant Pere (1737).

A més de Riells del Fai, on hi ha l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, el terme comprèn també el poble de Sant Mateu de Montbui, on es conserven restes del castell de Montbui, i els veïnats de Vallblanca de Riells i la Vallroja, i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Mont-ras.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Begur (Baix Empordà)

34 Respostes

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Begues (Baix Llobregat)

13 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 50,44 km2, 399 m alt, 6.736 hab (2016)

0baix_llobregatSituat al sud-oest de la comarca, als contraforts nord-occidentals del massís de Garraf, al sud-oest de Barcelona. Travessen el terme la riera de Begues i la de Jafra. El terreny és accidentat, amb abundància de pinedes i pastures, però sobretot d’urbanitzacions.

El municipi, tradicionalment agrícola i ramader, s’ha convertit en un centre d’estiueig i de segones residències, circumstància que a partir del 1960 ha donat un nou impuls a la població i a l’activitat econòmica, centrada actualment en la indústria de la construcció, que explota algunes pedreres, i el sector de serveis. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a banda i banda de la carretera d’Avinyonet a Gavà; destaca el barri de la Rectoria, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica.

Dins el terme també hi ha els ravals i les caseries de Santa Eulàlia, de Campamar, de la Barceloneta, entre d’altres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Futbol

Arenys de Munt (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 21,29 km2, 121 m alt, 8.638 hab (2016)

0maresme(ant: Sant Martí d’Arenys)  Situat al sector interior de la comarca, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt.

L’agricultura, tot i el desenvolupament experimentat per la indústria, és encara l’activitat econòmica dominant; al regadiu s’hi cultiven patates i llegums, i al secà fruiters, vinya, cereals i garrofers. Hi ha floricultura (clavells). La indústria tradicional de les puntes de coixí ha evolucionat cap a una indústria tèxtil dedicada sobretot a la fabricació de tovalloles. L’estiueig i la funció residencial, que han omplert el poble d’urbanitzacions i han transformat l’aspecte de moltes de les antigues masies del terme, complementen l’economia del municipi. Àrea comercial de Mataró.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’estil gòtic, conserva un retaule gòtico-renaixentista de Pere Serafí, del segle XVI.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio