Montbui, castell de

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Antic castell (542 m alt), enlairat a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui. De domini comtal, vers el 995 fou infeudat a Gombau de Besora i l’heretà el seu gendre Mir Geribert vers el 1056.

El seu terme comprenia aleshores les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d’Amunt, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes (llevat de la població); també comprenia l’alou del Fai, amb les parròquies de Sant Martí i de Sant Vicenç de Riells.

El 1359 es considerava també del terme Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras i Santes Justa i Rufina. Aquestes parròquies, llevat de la de Samalús, formaren la baronia de Montbui, que es mantingué unida fins el 1799, que se separà Sant Feliu de Codines. A la fi de l’Antic Règim es creà el municipi de la Baronia de Montbui, que es dissolgué el 1841.