(Bigues i Riells del Fai, Vallès Oriental)
Antiga ermita, esmentada el segle XIV.
(Bigues i Riells del Fai, Vallès Oriental)
Antiga ermita, esmentada el segle XIV.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Antic castell (542 m alt), enlairat a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui. De domini comtal, vers el 995 fou infeudat a Gombau de Besora i l’heretà el seu gendre Mir Geribert vers el 1056.
El seu terme comprenia aleshores les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d’Amunt, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes (llevat de la població); també comprenia l’alou del Fai, amb les parròquies de Sant Martí i de Sant Vicenç de Riells.
El 1359 es considerava també del terme Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras i Santes Justa i Rufina. Aquestes parròquies, llevat de la de Samalús, formaren la baronia de Montbui, que es mantingué unida fins el 1799, que se separà Sant Feliu de Codines. A la fi de l’Antic Règim es creà el municipi de la Baronia de Montbui, que es dissolgué el 1841.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental / Sant Quirze Safaja, Moianès)
Pas que guanya els cingles de Bertí damunt Puiggraciós, als límits dels dos termes.
Comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (salt del Fai, cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites).
El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006.
L’església de Sant Miquel consta d’una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l’exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal.
La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567.
Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.
(Bigues i Riells, Vallès Oriental)
Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.
La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.
La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.
S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.
(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Bigues, Vallès Oriental, 1 setembre 1901)
Folklorista i escriptor. Pot ésser considerat com el capdavanter dels estudis folklòrics durant el darrer terç del segle XIX. Es donà a conèixer abans del 1870, i confirmà la seva vocació amb Lo rondallaire (1871).
El coneixement i el contacte de matèries amb folkloristes italians i francesos, i la coneixença de la bibliografia europea, el feren autor d’una obra important per l’interès de la rondallística popular.
És autor d’altres obres, com Jocs d’infància (1874), Tradicions del Vallès (1876), Contes populars catalans (1885) i Lo Vallès (1882). Juntament amb Francesc Pelagi Briz formà part del nucli director de “Lo Gay Saber” i del “Calendari Català”. Fou a més col·laborador de “La Renaixensa” i editor de monografies històriques com la de la Crònica de Bruniquer (1885).
Fou president de l’Associació Catalana d’Excursions (1883-91) i del Centre Excursionista de Catalunya (1892-96).
(Barcelona, 22 juliol 1872 – Bigues, Vallès Oriental, 26 gener 1966)
Jurista i polític. Es dedicà a l’estudi del dret civil català i fou director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat, on dirigia i publicava el Costumari Català. President de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona durant sis anys, representà la Generalitat de Catalunya al Congrés de Nacionalitats Minoritàries de Ginebra (1931). Del 1927 al 1931 presidí el Centre Excursionista de Catalunya.
Té publicats molts treballs de caràcter jurídic, històric i econòmico-social. Obres seves són Qüestions civils estudiades segons nostre dret per Lluís de Peguera (1913), Col·lecció documentada de les sentències del tribunal suprem referides a Catalunya (1926-27), El testament parroquial (1927), Les minories nacionals i la Societat de nacions (1929), Tornant de Ginebra (1929), Estatut interior de Catalunya. Vot particular (1932), L’aplicació de l’Estatut de Catalunya (1932), La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola (1932), L’esperit del dret públic català (1932), La Llei de la família catalana (1935) i Crisi de l’edat moderna (1956).
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 28,64 km2, 307 m alt, 8.915 hab (2016)
(o Sant Pere de Bigues) Situat a la vall de la riera de Tenes. El terreny és molt muntanyós, sobretot al sector nord-oriental, dominat pels espadats de Bertí i de Gallifa, hi abunden boscs de pins i pastures. El 1994, un any marcat per les catàstrofes naturals al Principat, el municipi va ser un dels més afectats pels incendis de l’estiu i els aiguats de la tardor.
La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura (conreus de secà: avellaners, vinya, cereals i oliveres), la ramaderia i la indústria tèxtil i alimentària. També és un important centre d’estiueig, actualment poblat d’urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers.
El cap del municipi és el poble de Bigues; l’antiga església és esmentada ja el 1059, i l’actual és dedicada a sant Pere (1737).
A més de Riells del Fai, on hi ha l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, el terme comprèn també el poble de Sant Mateu de Montbui, on es conserven restes del castell de Montbui, i els veïnats de Vallblanca de Riells i la Vallroja, i l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Mont-ras.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques