Arxiu d'etiquetes: Sant Cugat del Vallès (bio)

Aymat i Martínez, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 1892 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 agost 1944)

Tapisser i pintor d’aquarel·les. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc d’Assís Galí i Oleguer Junyent.

Becat per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l’art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les.

Fou professor de tapisseria a l’Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. Funda l’empresa Tapisseries Aymat.

Aymà i Mayol, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 maig 1989)

Editor i publicista. Fill de Jaume Aymà i Ayala.

Professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català.

Col·laborà a “La Publicitat”, “Meridià” i “Revista de Catalunya”.

Amb el seu pare fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell.

Aymà i Ayala, Jaume

3 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1882 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 febrer 1964)

Editor i publicista. Pare de Jaume Aymà i Mayol.

Professor de català durant la II República, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fundador del Teatre Líric Català i col·laborador a “Joventut” i a “El Poble Català”.

El 1944 fundà amb el seu fill l’editorial Aymà (una de les primeres a reprendre les publicacions en català després de la guerra de 1936-39) i creà el premi Joanot Martorell, el 1947.

Amorós i Sirvent, Amanci

Deixa un comentari

(Agullent, Vall d’Albaida, 16 setembre 1854 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 febrer 1925)

Compositor. Director del Conservatori de València (1910-25).

Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano.

Compongué 2 misses, 3 sarsueles, una marxa religiosa, etc.

Abel i Fabre, Francesc

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1933 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 desembre 2011)

Jesuïta expert en bioètica. Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia. Es llicencià en teologia i sociologia als EUA.

El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia.

Vermell i Busquets, Lluís

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 10 novembre 1814 – Porto, Portugal, 5 maig 1881)

“el Pelegrí”  Pintor, miniaturista i escultor. Deixeble de Claudi Lorenzale a Llotja. Estudià també a Roma (1835), Nàpols (1839) i Florència. De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància (1843), una bona part del país fent retrats en miniatura (Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc), gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps.

El 1855 s’instal·là a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal -on el 1871 fou publicada (a Braga) una Descripçäo do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre, fragment d’un ampli text seu referent als seus viatges-; tornà a Barcelona vers el 1865.

Home meticulós i detallista, datava i documentava els esbossos dels seus retrats. Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona. Com a escultor treballà en materials molt diversos i es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat, sovint també en miniatura.

Ferrater i Soler, Gabriel

6 Respostes

(Reus, Baix Camp, 20 maig 1922 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27 abril 1972)

Escriptor i lingüista. Germà de Joan Ferraté i Soler. Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya.

L’any 1950 començà els estudis de matemàtiques a la Universitat de Barcelona, que no acabà; més tard s’interessà per la crítica d’art. Vers el 1963 cursà la carrera de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment fou professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La publicació del seu primer llibre de poemes, Da nuces pueris (1960), produí un nou tombant en la poesia catalana contemporània. En la seva poesia queda palesa la seva vasta formació literària. Amb Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1967), se situà de manera definitiva en un lloc primeríssim dins la nova poesia.  Tota la seva obra poètica ha estat recopilada a Les dones i els dies (1968).

Com a lingüista, un dels més lúcids de la Catalunya moderna, va evolucionar de l’estructuralisme al transformacionisme de Chomsky. Traduí Language, de Bloomfield, i Cortesian linguistics de Chomsky. El 1969-72 publicà una sèrie d’articles lingüístics a “Serra d’Or” sota el títol De causis linguae, que tracten temes diversos.

Impartí també classes a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (1971). També traduí al català Der Prozess, de Kafka.

Es suïcidà. El seu germà Joan Ferraté publicà pòstumament la seva obra inèdita, en els reculls Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986).

Dou i Mas de Xexàs, Albert

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 21 desembre 1915 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 abril 2009)

Jesuïta i matemàtic. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en que es llicencià en camins, canals i ports. Doctor (1959) en aquesta especialitat i en matemàtiques (1952), es llicencià també en filosofia (1949) i teologia (1955). Primer degà de la facultat de ciències matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid (1974-75), fou també rector de la universitat de Deusto (1975-77) i president de la Real Sociedad Matemática Española durant el trienni 1960-63.

Publicà, entre d’altres, Ecuaciones diferenciales ordinarias (1969), Fundamentos de la matemática (1970), La Verdad en la ciencia (1979), Los fundamentos de la Ética en la actividad científica (1984), Historia de las obras públicas (1985), Ecología y culturas (1988) i Els científics i la fe cristiana (1993). Col·laborà amb Juan Martín Velasco en l’edició d’Experiencia religiosa (1989).

Fou professor emèrit des del 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, ciutat on visqué des que la comunitat dels jesuïtes si tornà a instal·lar el 1998 després de mig segle d’absència.

Cañellas i Balcells, Anton

1 Resposta

(Barcelona, 4 octubre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27 agost 2006)

Polític. Membre d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de la Unió Europea Demòcrata-cristiana. Fou secretari de l’equip Demòcrata-cristià de l’estat espanyol i un dels principals representants d’aquesta ideologia en la transició espanyola (1975-77).

Diputat i líder d’UDC (1977-79), defensà l’opció d’integrar el partit en un centrisme català patrocinat per la Unión de Centro Democrático. En no aconseguir-ho abandonà UDC, amb alguns partidaris seus (Unió Democràtica Centre Ampli), i ocupà la presidència de Centristes de Catalunya-UCD (1979). Per aquest partit fou elegit diputat a corts (1979) i al Parlament de Catalunya (1980-84).

Allunyat progressivament de la política, fou elegit Síndic de Greuges el 1993 i el 1998.

Benet i Morell, Josep

7 Respostes

(Cervera, Segarra, 14 abril 1920 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25 març 2008)

Historiador, polític i advocat. Format a l’escolania de Montserrat, ja des de jove actiu nacionalista, pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà.

A la postguerra es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1945). Organitzador del Front Universitari de Catalunya (1944-47) i dels Grups Nacionals de Resistència, col·laborà en la resistència antifranquista, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba (1946-47), cofundador de “Germinabit” i també fou cofundador, com a independent, de l’Assemblea de Catalunya.

Fou també un dels fundadors i col·laboradors habituals de la revista “Serra d’Or”. Defensà nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes. Senador per l’Entesa dels Catalans (1977) i reelegit el 1979, ara amb el suport del PSUC, partit que el portà al Parlament de Catalunya (1980).

Com a historiador, especialitzat en història social i política dels segles XIX i XX, fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i ha estat professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.

Ha publicat Maragall i la Setmana Tràgica (1963), El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps (1968), Catalunya sota el règim franquista (1973), Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974), Barcelona a mitjan segle XIX (1977, en col·laboració amb Casimir Martí), El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1976), Desfeta i redreçament de Catalunya (1978), Combat per una Catalunya autònoma (1980), Fets i personatges (1981), Exili i mort del president Companys (1990), El president Tarradellas en els seus textos (1992) i L’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya (1995); ha col·laborat en l’obra col·lectiva La Guerra Civil española (1986), dirigida per R. Tamames.

El 1985 fou nomenat director del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya.