Arxiu d'etiquetes: publicistes

Tobella i d’Argila, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Sant Pol de Mar, Maresme, vers 1840 – Barcelona, 25 novembre 1910)

Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona.

Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista “L’Art del Pagès” (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut “Calendari del Pagès”.

Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l’Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de préstec rural que es creava a Catalunya.

Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista “La Renaixensa” (1871).

Tarragó i Ballús, Josep Maria

Deixa un comentari

(Vilanova del Camí, Anoia, 30 març 1906 – la Garriga, Vallès Oriental, 1985)

Publicista. Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que es secularitzà després de la guerra civil.

Periodista, signant Víctor Montserrat, fou corresponsal a Espanya de “La Crois” i “L’Aube” i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes.

Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un people incompris (1937), sobre els bascs. Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals.

Establert a Madrid vers el 1970, dirigí “Documentación Española Contemporánea”.

Sunyer i Gavaldà, Sebastià

Deixa un comentari

(la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1863 – Barcelona, 1938)

Propagandista i publicista anarquista.

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre de 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó. Fou indultat el 1901.

És autor, entre altres obres, d’Examen sobre importantes puntos de la cuestión social (1891), La utopía o cartilla anarquista (1892), Razón o fe (1901), Orientación sociológica (1901) i Sobre moral (1908).

Sugrañes i Anguera, Eugeni

Deixa un comentari

(Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 – Chicago, EUA, 15 abril 1942)

Missioner i publicista. Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians.

Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas (EUA), on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic. El 1918 fundà el col·legi claretià a Washington.

Fou redactor de la revista “The Claretian” i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles.

Soler i Biel, Josep

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 11 agost 1873 – 13 agost 1920)

Publicista. Ingressà a l’orde escolapi (1888) i s’ordenà de sacerdot (1895). Fou rector del Col·legi de Sant Antoni, de Barcelona.

El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde; reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent.

Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels (1909) i el drama històric Carlos Capeto (1910).

Solà i Mestre, Joan Maria

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 6 febrer 1853 – València, 2 abril 1937)

Jesuïta i publicista. Sobresortí com a orador sagrat.

És autor d’un Cancionero Eucarístico Español en tres volums, d’uns Estudios de elocuencia en sis volums, i d’altres escrits de caràcter religiós.

Segalà i Estalella, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1862 – 4 març 1935)

Farmacèutic i publicista. Germà de Manuel i de Lluís.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i de Cirurgia, fou president del sindicat de farmacèutics.

Fou redactor científic del “Diari Català”, “La Renaixensa” i “Gynecologia Catalana”, i director del “Noticiero Farmacèutic” i de “Sinonimias Farmacéuticas”.

És autor d’unes Instruccions per a l’ús i bon regiment del botiquí casolà.

Sayol i Echevarria, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1810 – 1885)

Eclesiàstic, historiador i publicista. Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835. Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona.

Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro, que ell dirigí i revisà. Publicà un Eucologio romano (1861), El diamante divino (1864) i Oficio de la Semana Santa (1862), molt reeditats, i altres obres piadoses.

També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris. Escriví sempre en castellà.

Sastre i Sanna, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1875 – Barcelona, 26 febrer 1933)

Publicista social catòlic. Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba. Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados (1904-10, 1915).

S’adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València (1907) i Barcelona (1910). Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas. Sus causas. Sus efectos (1908) i Rasgos fisonómicos del problema social (1920).

Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919 a Washington. Finalment publicà La esclavitud moderna. Martirologio social (1921), on inserí una relació dels atemptats social produïts a Barcelona en 1910-21.

Sardà i Ferran, Jaume

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 25 novembre 1868 – València, 6 juliol 1939)

Publicista republicà. Oficial de l’exèrcit fins al 1902, anà a Tarragona, on fundà el setmanari bilingüe “Fraternitat Republicana”.

Més tard passà a Valls per dirigir “El Porvenir” (1905). Finalment, tornà a Reus, on fundà “El Consecuente”, òrgan del partit republicà radical.

Autor de diverses obres teatrals, novel·les, poesies, a més de llibres polítics.

Morí a la presó, a la fi de la guerra civil.