Arxiu d'etiquetes: publicistes

Jaumeandreu i Opisso, Josep Joan

(Catalunya, segle XIX – 1892)

Publicista. Fou redactor del “Diario Mercantil” de Barcelona. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.

Es distingí com a crític literari i musical.

Jaumeandreu i Mauri, Joan

(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1948)

Autor teatral i publicista. Escriví sovint amb el pseudònim d’Andreu Maurí. Col·laborà a “La Tralla” i a “Lluita”.

Autor d’Alegria i companyia (1910) i de diverses traduccions.

Ferrater i Pons, César

(Reus, Baix Camp, 24 abril 1891 – 7 juliol 1965)

Publicista. Fou un dels impulsors del nucli reusenc del partit de la Lliga Regionalista.

Figurà a la redacció de “La Veu del Camp”. També publicà poesies.

Fernández de Soto i Llasat (germans)

(Barcelona, 1881 – segle XX)

Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:

Mateu Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939)  Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.

Àngel Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1882 – setembre 1937)  Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.

Wenceslau Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)  Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.

Lluís Fernández de Soto i Llasat  (Barcelona, 1894 – 1965)  Escultor.

Cotrina i Ferrer, Josep

(València, 8 juny 1878 – Barcelona, 1952)

Militar i publicista. El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts. Presidí l’Ateneu de Maó (1931-36). Es retirà amb el grau de coronel.

Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 (1922).

Aubeyzon i Llopis, Joan

(Barcelona, 1890 – 1940)

Publicista. Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries.

El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.

Argullol i Serra, Josep d’

(Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 23 desembre 1886)

Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí “El Manresano”, periòdic conservador.

Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877).

Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.

Tobella i d’Argila, Francesc Xavier

(Sant Pol de Mar, Maresme, vers 1840 – Barcelona, 25 novembre 1910)

Agrònom i publicista. Estudià a la Universitat de Barcelona.

Vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, durant gairebé trenta anys es dedicà a una tasca de conferenciant, parlant sobre temes de divulgació per tot Catalunya. Fundà la revista “L’Art del Pagès” (1877) (que amb diferents periodicitats i noms es publicà fins el 1918), i el conegut “Calendari del Pagès”.

Fou director de la Granja Experimental Agrícola de Barcelona, i director de Parcs, Jardins i Arbrat de l’Ajuntament barceloní. El 1890 fundà la Guardiola, primera societat de préstec rural que es creava a Catalunya.

Fou un dels membres més actius de La Jove Catalunya i cooperà a la fundació de la revista “La Renaixensa” (1871).

Tarragó i Ballús, Josep Maria

(Vilanova del Camí, Anoia, 30 març 1906 – la Garriga, Vallès Oriental, 1985)

Publicista. Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que es secularitzà després de la guerra civil.

Periodista, signant Víctor Montserrat, fou corresponsal a Espanya de “La Crois” i “L’Aube” i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes.

Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un people incompris (1937), sobre els bascs. Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals.

Establert a Madrid vers el 1970, dirigí “Documentación Española Contemporánea”.

Sunyer i Gavaldà, Sebastià

(la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1863 – Barcelona, 1938)

Propagandista i publicista anarquista.

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre de 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó. Fou indultat el 1901.

És autor, entre altres obres, d’Examen sobre importantes puntos de la cuestión social (1891), La utopía o cartilla anarquista (1892), Razón o fe (1901), Orientación sociológica (1901) i Sobre moral (1908).