(Barcelona, 1 setembre 1843 – 19 novembre 1843)
Bullanga que tingué lloc a la ciutat. Alçament dels progressistes radicals i els republicans contra Espartero i el govern de Madrid. El nom de la Jamància deriva de la paraula jamar (menjar en caló).
Els revoltats volien un govern democràtic i una societat igualitària i exigiren la formació d’un organisme suprem, o Junta Central, a Madrid, que havia d’ésser constituït per delegació de les Juntes particulars.
Les tropes governamentals posaren setge a Barcelona i el 19 de novembre va retre’s aquesta al general Laureano Sanz, després d’ésser bombardejada des de Montjuïc i la Ciutadella.
La fi de la lluita representà la submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid i a la centralització a ultrança que aquest, en mans dels moderats, emprengué des d’aleshores.

Retroenllaç: Centralista, Insurrecció -1843/44- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Centralista, Insurrecció | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bullangues, les -1836/43- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bosch i Tolsà, Josep Maria | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Baiges i Miralles, Antoni | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bonilla i Martínez, Josep Maria | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Baiges i Miralles, Antoni | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Vermell i Busquets, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Cortines y Espinosa, José | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Constitucional, El | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ametller i Cabrera, Narcís d’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Patuleia | Dades de Catalunya