(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 – Barcelona, 1969)
(o Caldes) Escriptor i grafista. Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a “La Tralla” i “Catalana”, generalment amb pseudònim.
És autor d’obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d’hivern, de Shakespeare (1909).
Fou el pare de l’escriptor Pere Calders i Rossinyol.
(Alemanya, segle XV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1512)
(o Enric de Bru) Pintor. Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya. Hi arribà procedent del ducat de Brabant.
Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament (1501). Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors.
Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès (1504-07), del qual avui només resten dues taules: La degollació de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant Càndid (ambdues al Museu Nacional d’Art de Catalunya).
La seva obra s’emmarca dins del realisme alemany però amb influències italianes, potser de l’escola veneciana.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 juliol 1877 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1954)
Teòleg jesuïta (1895). Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912.
Membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i de l’Obra del Sant Evangeli i un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española.
Entre les seves obres destaquen: Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l’edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), en col·laboració amb F. Cantera.
Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d’haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942).
(Valldoreix, Vallès Occidental, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)
Cap militar austriacista. De família pagesa, era síndic de Terrassa.
Durant la guerra de Successió s’uní a les forces austriacistes i lluità, amb el grau de coronel, contra les forces borbòniques sota les ordres d’Antoni Desvalls (1713-14). Per l’agost de 1714 intentà, sense èxit, d’introduir-se a Barcelona amb un miler d’homes.
Hagué d’exiliar-se a Mallorca (1714-15) i, més tard, a Itàlia.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 setembre 1815 – Barcelona, 24 abril 1892)
Llibreter. Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana.
Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista “El propagador de la devoción a San José” (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents.
Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.
(Catalunya, segle XIV – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25 desembre 1350)
Eclesiàstic. L’any 1348 fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès.
La nit de Nadal fou assassinat, a l’església, per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia fet testament a favor del monestir pensant que el fill era mort. El crim fou execrat públicament pel rei Pere III el Cerimoniós.
Una escultura del Museu d’Art de Catalunya, és dubtosament atribuïda al sepulcre de l’abat. Fragments de l’alba i de la capa que duia el dia de la seva mort són conservats en diversos museus de Barcelona i dels EUA.
(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)
Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 6 juny 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 24 setembre 1985)
Poeta en castellà i, esporàdicament, en català. Membre de la Companyia de Jesús, ensenyà literatura castellana a Gènova des del 1938 fins al 1940; tradui Paul Claudel, Leopardi i López-Picó, entre d’altres.
El 1946 publicà a València la seva primera obra, Arca de fe, a la que seguiren Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970) i Més enllà dels ulls (1984).
(Barcelona, 13 juny 1914 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 abril 1996)
Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia.
Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats.
Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista “Concili Avui”, de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l’abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a “Qüestions de Vida Cristiana”.
Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya.
(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)
Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).
El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).
Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.
Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).
El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.
En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).
Dades dels Països Catalans 