Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Banús i Comas, Carles

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 9 maig 1852 – Madrid, 1934)

Enginyer militar i escriptor. Prengué part en la tercera guerra carlina i fou ascendit a capità. Amb el grau de coronel (1877), fou nomenat professor d’història militar a Guadalajara.

És autor de l’obra Estudios de arte e historia militar (1881-84), que consta de tres parts (Política de guerra, Política militar i Creación y organización de los ejércitos), i que constitueix un important estudi teòric i pràctic sobre la guerra.

Altres obres: Minas militares (1886), Historia de la guerra de 1914 (1922) i Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente a principios del siglo XIV (1929).

Baldrich i Palau, Gabriel

2 Respostes

(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 14 febrer 1814 – Madrid, 9 gener 1885)

Militar i polític liberal. Lluità contra els carlins en la Primera Guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya.

Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II de Borbó. Arribà a reunir uns 2.000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment.

Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico. Fou també (juny-novembre 1872) capità general de Catalunya.

Baldrich i de Veciana, Albert Felip de

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 18 setembre 1786 – Madrid, 26 setembre 1864)

Polític i general. Segon marquès de Vallgornera i marquès vidu de Torremejía.

Intervingué en la Guerra del Francès amb el grau de sots-tinent i fou fet presoner a l’acció de Margalef (1810) i tramés a França. El 1814 es reincorporà a la península i fou assignat a la secció d’història militar de l’estat major. Exercí de professor de fortificacions i artilleria.

Intervingué en la Primera Guerra Carlina i, després, fou agregat en diverses ambaixades, fet que li permeté d’estar al dia en tàctica militar i estratègia. Esdevingut expert en enginyeria militar, fou nomenat director del col·legi general militar d’Alcalá de Henares.

Fou elegit diputat per Barcelona (1837 i 1839) i senador per Tarragona i per Girona (1833, 1843) i després ininterrompudament ministre de la governació, del govern del duc de Frías el 1838, en plena guerra civil. Fou conservador de la biblioteca del senat i membre d’algunes acadèmies madrilenyes.

Publicà el volum primer d’una Historia de la guerra de España contra Napoleón (1818), la qual havia d’ésser continuada per d’altres autors, un Pequeño manual para el servicio y fortificación en campaña (1823), un Reglamento y Catálogo de la Biblioteca del Senado (1851), i deixà inèdita una Descripción de la villa y término de Valls, a l’Academia de Ciencias, de Madrid.

Baïls, Benet

Deixa un comentari

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 12 juliol 1797)

Matemàtic i erudit il·lustrat. Format a Tolosa de Llenguadoc i París.

Difusor del pensament matemàtic de la Il·lustració amb una obra que exercí notable influència en l’Espanya del segle XVIII: Elementos de matemáticas (10 volums, 1772-83), basada en part en l’obra Cours de Mathématiques, d’Étienne Bézout.

Fou director de la secció de matemàtiques de l’Academia de San Fernando i director de “Mercurio Histórico y Político”.

Altres obres: Lecciones de clave y principios de armonía (Madrid, 1775), Principios de Matemáticas (3 volums, 1776) i Instrucciones de Geometría Práctica (1795).

Pel març de 1792 va tenir una topada amb la Inquisició, que el desterrà a Granada. Però pel mes de novembre del mateix any li fou concedit l’indult.

Pertanyia a l’Academia Española, a l’Academia de la Historia i a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Badia i Malagrida, Carles

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1890 – Madrid, febrer 1937)

Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica.

Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional.

Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d’Hisenda del govern espanyol.

Fou diputat a Corts per Girona.

Ayala, Miquel

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, segle XVIII – Madrid, 1769)

Actor còmic. El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de “graciós”.

Fidel a l’estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d’alguns dels quals era l’autor.

Arnús i de Ferrer, Manuel

2 Respostes

(Tremp, Pallars Jussà, 13 març 1813 – Madrid, 23 febrer 1879)

Metge. Germà d’Evarist. Fou director del balneari de la Puda de Montserrat (1847-74) i de Panticosa.

El 1859 inaugurà a Madrid el primer establiment científic d’hidroteràpia.

Escriví diversos treballs d’hidroteràpia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda (1847, 1863) i una descripció de l’epidèmia de Sitges (1853).

Armendáriz y Perurena, José de

1 Resposta

(Ribaforada, Navarra, 2 novembre 1670 – Madrid, 16 abril 1740)

Primer corregidor de Tarragona (1717). Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la Guerra de Successió. Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost de 1713.

Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà.

Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona (abril 1717).

Aranda i Ezquerra, Vicenç

5 Respostes

(Barcelona, 9 novembre 1926 – Madrid, 26 maig 2015)

Realitzador cinematogràfic. Format a França. Ha estat inclòs en el grup dit Escola de Barcelona.

El 1964 dirigí, juntament amb Romà Gubern, Brillante porvenir, al que seguiren Fata Morgana (1965), Clara es el precio (1974), Cambio de sexo (1977), La muchacha de las bragas de oro (1980), Asesinato en el Comité Central (1981), Fanny Pelopaja (1984), El Lute, camina o revienta (1987), Si te dicen que caí… (1989), Amantes (1991, que triomfà als premis Goya), La pasión turca (1994), Libertarias (1995), entre d’altres.

Establert a Madrid, ha realitzat la sèrie televisiva Los jinetes del alba (1989).

El 1988 rebé el Premio Nacional de Cinematografía.

Aragó y Fernández de Córdoba, Pedro Antonio de

6 Respostes

(Lucena, Andalusia, 7 novembre 1611 – Madrid, 1 setembre 1690)

Lloctinent de Catalunya (1642) i virrei de Nàpols (1666-72). Fill d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.

Fou nomenat per Olivares (1642) general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló. Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos. Restà presoner a Montpeller fins al 1644.

Essent virrei féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons IV el Magnànim (1671). Donà nombroses relíquies al monestir, així com la seva biblioteca, d’uns quatre mil volums; també hi féu fer, entre altres obres, un campanar (1662) i les tombes d’Alfons el Magnànim i del seu germà l’infant Enric.

Es titulà duc de Sogorb i de Cardona, en morir (1670) el seu nebot Joaquim.