Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Benlloch i Vivó, Joan Baptista

(València, 29 desembre 1864 – Madrid, 14 febrer 1926)

Cardenal, administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26). Nomenat cardenal el 1921.

Ordenat sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera (Horta) i a València, on ensenyà humanitats i metafísica. Fou nomenat vicari general de Segòvia (1900) i bisbe titular d’Hermàpolis (1901).

Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques (carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre); també fundà l’Institut Obrer.

Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest (1899), en el Seminario de San Francisco Javier para Misiones Extranjeras (1920).

Beltran i Rózpide, Ricard

(Barcelona, 22 juliol 1852 – Madrid, 15 novembre 1928)

Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic.

Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes.

El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l’Equador i el Perú.

Publicà diverses obres de geografia i història.

Beltran i Flórez, Lluc

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 24 març 1911 – Madrid, 4 juliol 1997)

Economista. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1931), s’especialitzà en economia a Londres.

Catedràtic d’economia política i de finances a les universitats de Múrcia (1958) i de Valladolid (1959), fou nomenat secretari del primer i segons plans espanyols de desenvolupament (1966-69).

D’entre altres obres, ha publicat Els problemes de la banca catalana (amb la col·laboració de Joan Sardà, 1933); La industria algodonera española (1943); Economistas modernos (1951), Historia de las doctrinas económicas (1961), Diccionario de la banca y bolsa (1969) i La nueva economía liberal. Un horizonte para la economía española (1982).

Bayard i Cortès, Josep

(Tortosa, Baix Ebre, 19 març 1858 – Madrid, 28 febrer 1906)

Cavaller i picador de toros, conegut com a Badila.

Fou el primer que clavà banderilles a cavall sense cap protecció i introduí algunes modificacions en el vestit de picador.

Bau i Nolla, Joaquim

(Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1897 – Madrid, 20 maig 1973)

Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l’exportació d’oli al mercat sud-americà.

D’ideari tradicionalista, durant la Dictadura de Primo de Rivera fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l’Estat a Burgos (1936-38).

A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central.

Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d’Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73).

Bassols i de Maranyosa, Joaquim de

(Barcelona, 13 octubre 1797 – Madrid, 12 febrer 1877)

Militar liberal. Prengué part en totes les lluites civils del segle XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra.

Tingué una actuació destacada en la tercera guerra carlina i arribà a ésser mariscal de camp. Participà en el pronunciament a favor d’Espartero.

Havia estat governador militar de Barcelona i Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i, el 1871, ministre de la Guerra.

Bartrina i Costa, Francesc Xavier

(Olot, Garrotxa, 4 novembre 1885 – Madrid, 2 desembre 1930)

Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm.

Introduí a l’estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids.

El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers.

Barnades i Mainader, Miquel

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1708 – Madrid, 1771)

Metge. Residí generalment a Madrid, on fou primer catedràtic del Jardí Botànic i metge reial.

Publicà un estudi de botànica (1767). Després de la seva mort, en 1775, aparegué encara un altre treball seu, sobre les prevencions a prendre per evitar els enterraments en vida.

També és autor de l’estudi Historia de las aves más raras que se encuentran en España.

Bardají i Balanzat, Pere

(Eivissa, 1808 – Madrid, 1853)

Militar i polític. Fou sots-tinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils.

A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït. El nou govern moderat (1843) el nomenà alcalde-corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats.

Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears (1844, 1845 i 1846).

Baquero i Vidal, Josep Maria

(Barcelona, 11 juny 1861 – Madrid, 20 gener 1905)

Escaquista remarcable. Es dedicà professionalment a ensenyar física i matemàtiques.

Fou al seu temps el jugador d’escacs més destacat del país. Gaudí de bona consideració internacional.