(Palma de Mallorca, 1690 – Madrid, 15 març 1748)
Jurista. Hagué d’exiliar-se de Mallorca per haver-se mostrat addicte a Felip V de Borbó. Després del triomf d’aquest, fou nomenat jutge d’Eivissa i, més tard, oïdor de l’audiència de València.
És autor d’alguns escrits.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol atorgat (1690) al noble il·licità Onofre Miralles de Bonrostre.
Ha passat als Gómez i als Miralles de Imperial.
(Iecla, Múrcia, 1690 – València, 1764)
Pintor. Establert a València, es dedicà principalment a la pintura religiosa i pintà nombrosos estendards per a les confraries de la ciutat.
Entre les seves obres cal esmentar El trànsit de la Verge i Heliodor expulsat del temple, pintades per a l’església de Sant Domènec de València; Sant Andreu i Sant Bernat, per a l’església de Sant Martí de la mateixa ciutat; les del retaule de l’església d’Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Sagunt (1730), les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest.
(País Valencià, segle XVI – 1632)
Quart comte d’Albaida. El 1605 fou creat primer marquès d’Albaida. Fou comanador de Silla a l’orde de Montesa.
Tingué, entre d’altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, i:
Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1673) Segon marquès d’Albaida. Es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu, i foren pares de:
Eiximén-Peris Milà d’Aragó i Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1690) Tercer marquès d’Albaida. Es casà amb Miquela Mercader i de Palafox, comtessa de Bunyol. Fou succeït en el marquesat pel seu fill:
Eiximèn-Peris Milà d’Aragó i Mercader (País Valencià, segle XVII – 1732) Quart marquès d’Albaida. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou el pare de:
Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada (País Valenciá, segle XVIII – 1787) Cinquè marquès d’Albaida (gran d’Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Morí sense successió.
(País Valencià, 1690 – )
Cos nobiliari, creat per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat de València i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció. Les seves constitucions foren impreses el 1697.
Arran de la guerra de Successió restà inactiva, però fou restablerta el 1747. El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n’aprovà unes de noves.
El seu govern és a càrrec d’un germà major (que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII de Borbó, ha estat sempre el rei), un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris. Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector.
Per a ingressar-hi cal provar la noblesa i harmonies dels quatre primers cognoms.
El seu distintiu és un escut circular de gules amb dos cavallers a cavall, justant, l’un d’or i l’altre d’acer -que representen la noblesa i el valor-, una bordura d’argent amb el lema Equestris labor nobilitati decus de sable i timbrat d’una corona reial. Els cavallers d’aquest cos porten un uniforme que els és propi.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol atorgat el 1690 a Jacint Roca i Ripoll, senyor d’Aielo de Malferit i de Cairent (Vall d’Albaida).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1802 al quart titular, Salvador Roca i Pertusa, comte de Bunyol.
Passà als Mercader.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet. El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet.
Ha passat als Díez de Rivera.
(Sicília, Itàlia, segle XVII – )
Títol concedit l’any 1690 a Lluís de Montcada (mort vers el 1703).
El 1798 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.
(Manises, Horta, 7 octubre 1651 – Salamanca, Castella, vers 1690)
Matemàtic i astròleg. Professà al convent del Carme de València. Disputà amb Tomàs Vicent Tosca sobre qüestions matemàtiques. No havent aconseguit la càtedra de matemàtiques de la Universitat de València, anà a Salamanca, on obtingué la d’aquella universitat.
Publicà un Juicio nuevo sobre los varios cometas que se han admirado sobre el horizonte de Valencia (1681) i Suma astronómo-lógica, síntesi dels escrits d’astronomia i d’astrologia més coneguts de la seva època.
(o la Torre de Carrús) Rodal, de poblament disseminat, 4 km al nord-oest de la ciutat.
És centrat en l’antiga torre de Carrús, quadrada, per al senyor de la qual Onofré Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús.
Dades dels Països Catalans 