(Palma de Mallorca, 1786 – segle XIX)
Pintor. Estudià a les classes que organitzava a Palma la Societat Econòmica d’Amics dels País.
Conreà la pintura religiosa i el retrat. Els de Ferran VII de Borbó, la reina Maria Amàlia i fra Simó Bauçà són a l’ajuntament palmesà.
(València, 1756 – Madrid, 1786)
Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.
És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).
(València, 10 novembre 1786 – París, França, 5 maig 1849)
Editor. Fou diputat per València i el 1823 hagué d’emigrar per raons polítiques (restabliment de l’absolutisme). A Londres obrí una llibreria i ensenyà gramàtica castellana a l’Ateneu Espanyol.
Establert posteriorment a París (1830), publicà una Gramática de la lengua castellana (1830) i reuní una valuosa biblioteca espanyola, el catàleg de la qual va ésser publicat pel seu fill Pere Salvà i Mallén a València el 1872 (Catálogo de la biblioteca Salvà).
(Palma de Mallorca, 1709 – 1786)
Frare trinitari. Exercí diversos càrrecs religiosos, entre ells el de cronista provincial de l’orde. Fou catedràtic.
És autor de diverses obres, entre les quals destaquen sengles biografies dels beats Miquel dels Sants i Simó de Rojas, i una Crónica de los conventos de padres trinitarios de la provincia de Aragón.
(l’Alguer, 17 març 1786 – Torí, Itàlia, 25 gener 1868)
Historiador i home de lleis. Fill d’un comandant del port de l’Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d’Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto.
Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l’eliminació del feudalisme. Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria.
És autor de l’extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1732 – Tolosa, Llenguadoc, 1786)
Escriptor i advocat. Fill de Fermí de Lacroix. Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies. Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse….
El 1761 ingressà a l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtre (1759), Ode sur la philisophie du siècle (1759), etc. El 1762 publicà Le gai savoir.
Els seus epigrames contra J.J. Rousseau es feren cèlebres. La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa (1771) li valgué l’amistat de Voltaire.
Foren germans seus Adrià Jeroni, Daniel i Josep Melcior de Lacroix.
(València, 1718 – 1786)
Pintor. Deixeble de Richarte. Decorà amb pintures al tremp diverses esglésies i edificis civils de València, i pintà a l’oli alguns retrats i composicions històriques.
Fou director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
El seu fill Vicent Ingès (València, segle XVIII – 1821), fou pintor de temes bíblics i retrats, i acadèmic de mèrit de Sant Carles.
(Almeria, Andalusia, 21 maig 1786 – Granada, Andalusia, 10 febrer 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
(País Valencià, 1727 – Madrid ?, 1786)
Arquitecte. És autor, per encàrrec de Carles III de Borbó, de l’església del Temple de València (1761-80), de façana acadèmica, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres.
(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)
Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.
Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).
Dades dels Països Catalans 