(Lleida, s XV – ?, s XVI)
Marí. En 1511 convingué amb Ferran II el Catòlic l’exploració de Terranova.
Agramunt, Joan d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)
Gralla -varis bio-
Bernat Gralla (Lleida, segle XV – Barcelona, 1467) Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (desembre 1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.
Francesc Martí Gralla (Catalunya, segle XVI – Lleida, segle XVI) Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.
Nicolau Gralla (Lleida, segle XIV – segle XV) Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d’Antequera (1412).
Graït, Ferrer
(Lleida, 1174 ? – 1269)
Religiós trinitari. Fou conseller de Jaume I el Conqueridor i confessor de la infanta Constança d’Aragó.
Fundà una comunitat trinitària a Viganya (1236). Organitzà el rescat de més de 2.000 captius dels sarraïns.
Escriví algunes obres religioses.
Garona i Subirà, Magí
(Lleida, 1842 – segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida.
Compongué música religiosa.
Farraz, Feliu
(Lleida, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Advocat i escriptor. Versificà en castellà i català.
Deixà inèdits uns Discursos en cartas a la moda amb versió a cinc llengües.
Espés -varis/es bio-
Anna d’Espés (Ribagorça, segle XV – segle XVI) Filla i hereva de Ramon d’Espés. Portà en dot (1515) la baronia d’Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d’Aragó al seu marit Blasco d’Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d’Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.
Antoni d’Espés (Catalunya, segle XV – Osca ?, Aragó, segle XV) Prelat. Fou bisbe d’Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.
Beatriu d’Espés (Franja Ponent, segle XV – segle XVI) Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i d’Elisabet d’Espés.
Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1409 s’embarcà cap a Sardenya amb l’expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d’arribar a l’illa, la gran victòria de Sanluri.
Camil d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d’Espés.
Elisabet d’Espés (Franja de Ponent, segle XV – segle XVI) Muller d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d’Espés i germana d’Anna i de Beatriu d’Espés.
Guerau d’Espés (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d’Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l’elecció del nou rei.
Guerau d’Espés (Lleida, 1524 – 1572) Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l’orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II de Catalunya davant la cort anglesa.
Ivany d’Espés (Franja de Ponent, segle XIV – segle XV) Partidari de Jaume II d’Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d’Espés, als parlaments catalans de 1410-12.
Pere d’Espés (Lleida, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví el rei Jaume II el Just. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d’Aran, que havia estat retinguda per França.
Ramon d’Espés (Franja Ponent, segle XIV) Serví Pere III el Cerimoniós en la guerra dels Dos Peres (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.
Espés, Joan d’ -varis-
Joan d’Espés (Lleida, segle XV – València, segle XVI) Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).
Joan d’Espés (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503) Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.
Joan d’Espés (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530) Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.
Eixarc, Joan
(Lleida, segle XV – València, 1520)
Eclesiàstic. Religiós agustí. Fundà diversos monestirs a València, les Illes Balears i Sardenya.
Corcelles -escultors-
(França, segle XVIII – )
Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:
Bonaventura Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.
Felip Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:
Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849) Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:
Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX) Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.
Altres membres del llinatge foren:
Francesc Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Pessebrista. Actiu a Barcelona.
Manuel Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Entallador. Actiu a Barcelona.
Claramunt -varis bio-
Bernat de Claramunt (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.
Deudonat de Claramunt (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.
Felip Claramunt (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX) Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.
Jeroni Claramunt (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI) Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 