(Lleida, segle XV – València, 1520)
Eclesiàstic. Religiós agustí. Fundà diversos monestirs a València, les Illes Balears i Sardenya.
Eixarc, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Lleida (nascuts a)
Corcelles -escultors-
(França, segle XVIII – )
Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:
Bonaventura Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.
Felip Corcelles (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:
Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849) Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:
Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX) Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.
Altres membres del llinatge foren:
Francesc Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Pessebrista. Actiu a Barcelona.
Manuel Corcelles (Catalunya, segle XIX – segle XX) Entallador. Actiu a Barcelona.
Claramunt -varis bio-
Bernat de Claramunt (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.
Deudonat de Claramunt (Catalunya, segle XI) Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.
Felip Claramunt (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX) Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.
Jeroni Claramunt (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI) Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.
Cisteller, Dídac
(Lleida, 1600 – Catalunya, segle XVII)
Jurista i escriptor.
Publicà algunes obres jurídiques, així com un Memorial en defensa de la llengua catalana. L’obra tenia el propòsit d’assegurar almenys l’idioma del país al camp de la predicació religiosa.
Castells i Ballespí -metges-
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
Cases i Capó, Josep
(Lleida, 1906 – Barcelona, 1975)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic.
Ha realitzat bon nombre d’exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destacà com a paisatgista.
Calassanç, Antoni de
(Lleida, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Cantor. Fou membre de la Capella Pontifícia, on ocupà càrrecs de consideració.
Assistí al concili de Trento com a delegat per a qüestions musicals.
Brugulat i Gort, Josep A.
(Lleida, 1850 – segle XIX)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d’ardiaca de la seu lleidatana des del 1886.
Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.
Botet, Guillem
(Lleida, s XII – 1231)
Jurista. Cònsol de Lleida (1207).
Fou autor de la compilació dels usatges (Consuetudines Ilerdenses) de Lleida (1228), el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica.
Borràs i Perelló, Ramon
(Lleida, 1858 – 1941)
Artista fuster. Fou deixeble d’Ermengol Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.
El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.
Dades dels Països Catalans 