(Xàtiva, Costera, 1562 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1609)
Religiós jesuïta. Escriví obres dogmàtiques i destacà com a predicador.
Gutiérrez, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Seu d’Urgell (morts a)
Espés, Joan d’ -varis-
Joan d’Espés (Lleida, segle XV – València, segle XVI) Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).
Joan d’Espés (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503) Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.
Joan d’Espés (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530) Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.
Espar i Tressens, Josep
(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)
Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).
Cassany, Rafael
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – segle XVIII)
Jesuïta i historiador. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de Tarragona i de les diòcesis d’Urgell i de Solsona.
És autor d’algunes obres religioses.
Carmig, Francesc
(Barcelona, 1641 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1677)
Escriptor i religiós agustí. Entre els seus escrits de caràcter religiós, en publicà dos contra les teories del filòsof espanyol Miguel de Molinos.
És autor d’un Tractatus quisnam sit actus mysticus et perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum Deo.
Guardiola i Hortoneda, Simó de
(l’Aleixar, Baix Camp, 6 juny 1773 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 26 agost 1851)
Eclesiàstic i polític. Professà a Montserrat, on estudià i on posteriorment ensenyà. Elegit abat de Montserrat (1814-17), reconstruí el monestir i reinstaura el culte i l’escolania.
Primer bisbe català en ocupar la mitra d’Urgell en els temps moderns (1827). Dirigí la Junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent.
Expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller (1835), de la junta carlina de la qual formà part juntament amb l’arquebisbe de Cuba i Joaquim de Sentmenat (després marquès de Sentmenat), mentre el canonge Canal, home de la seva confiança, presidia la junta corregimental d’Urgell, i el seu nebot, Josep Ignasi Dalmau i de Baquer, era secretari de la junta governativa de Catalunya.
Els andorrans li retiraren la qüestia per conservar la neutralitat, i la cediren al bisbe d’Albí. Alhora el govern espanyol prescindí d’ell en els convenis amb el síndic i el Consell General.
Es defensà cercant suport en el copríncep francès (memorial a Lluís Felip del 1841). Tornà a la Seu el 1848.
Gonçalvo, Ramon
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XV – 1484)
Pintor. S’associà amb Bernat Puig i Jaume Cirera.
Realitzà el reliquiari de Sant Fructuós (catedral d’Urgell) i sembla que col·laborà en el retaule de Sant Pere de la Seu d’Urgell.
Hom l’identifica sovint amb l’hipotètic Mestre d’All.
El seu pare fou Jaume Gonçalvo (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIV – 1428) Pintor. Li ha estat atribuït el retaule de Sant Ermengol de la seu d’Urgell.
Castelló, Bernat de -bisbe Urgell-
(Catalunya, segle XII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1198)
Prelat. El 1195 fou elegit bisbe d’Urgell, succeint a Arnau de Preixens, que s’havia retirat aleshores al monestir de Bellpuig de les Avellanes.
Renuncià a fer-se càrrec de la seu, al·legant malaltia i mantenint-se retirat al monestir de Santa Maria d’Espirà, a la diòcesi d’Elna. Més tard rectificà la seva actitud. Prengué possessió del bisbat urgellenc el 1196.
A la seva mort, fou succeït per Bernat de Vilamur.
Casanovas i Cantarell, Andreu
(Manresa, Bages, 3 març 1803 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 13 juny 1870)
Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques.
Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet.
És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell (1870), també inèdita.
Carreu i Costa, Francesc
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII – 1740)
Advocat. Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat.
El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial. El 1732 tornà a la Seu d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 