Arxiu d'etiquetes: 1269

Escrivà, Guillem -varis-

9 Respostes

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1256/59)  Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1269)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.

Guillem Escrivà  (País Valencià, vers 1243 – després 1274)  Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – abans 1329)  Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.

Graït, Ferrer

Deixa un comentari

(Lleida, 1174 ? – 1269)

Religiós trinitari. Fou conseller de Jaume I el Conqueridor i confessor de la infanta Constança d’Aragó.

Fundà una comunitat trinitària a Viganya (1236). Organitzà el rescat de més de 2.000 captius dels sarraïns.

Escriví algunes obres religioses.

Hug d’Empúries i de Palau

5 Respostes

(Catalunya, vers 1269 – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)

Vescomte de Bas i comte d’Esquilacce. Fill segon del comte Hug V d’Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.

El 1285 lluità, al costat del seu germà Ponç V d’Empúries, contra els croats francesos, així com a les accions frontereres de 1286 i 1288. El 1291 el seu germà li cedí la possessió del vescomtat de Bas, i els dos germans anaren tot seguit a Sicília per retre-hi homenatge al nou rei Jaume II el Just.

Hug es quedà a l’illa, al servei de l’infant Frederic i quant aquest es coronà com a rei de Sicília, les seves possibilitats polítiques augmentaren. Acabaria per ésser gran privat i capità del nou rei, que li atorgaria el títol de comte d’Esquilacce.

El 1298 lluità contra les invasions de Sicília, i el 1300, a Catània, fou traït però pogué escapar dels angevins, amb una ferida. Per aquest temps, Jaume II li confiscà el vescomtat de Bas perquè no abandonà l’illa.

Un cop finida la guerra entre Frederic II i Jaume II, fou ambaixador a Roma (1300) per aconseguir que el papa aprovés, ben a desgrat, la pau de Caltabellotta i el 1309 rebé a Sicília el seu germà Ponç V d’Empúries i l’hereu d’aquest, Malgaulí (després Ponç VI), i ajudà a concertar el matrimoni d’aquest darrer amb la infanta Elisabet de Sicília.

El 1331 li fou retornat el vescomtat de Bas per Alfons III el Benigne, a canvi de 70.000 sous, el qual permutà, amb Bernat de Cabrera, pels castells de Cànoves i Bell-lloc (1335).

Un fill natural seu, anomenat Ramon, fou legitimat el 1326.

Cristià, Pau

2 Respostes

(Montpeller, França, segle XIII – Sicília, Itàlia, vers 1269)

Jueu convers. Un cop convertit al cristianisme, ingressà al convent dominic de Santa Caterina de Barcelona.

Jaume I el Conqueridor i sant Ramon de Penyafort li encarregaren la penetració cristiana a les comunitats jueves. Li recaigué la defensa de la part cristiana en la disputa política amb Moshè ben Nahmann (Bonastruc de Porta), celebrada a Barcelona el juliol de 1263.

Pau Cristià no en sortí triomfant, cosa que es convertí en un corrent d’eufòria en els calls d’Europa i provocà, per part cristiana, diverses obres de polèmica antijeuva.

Cinc anys després el trobem a la cort papal (juliol de 1267), amb motiu d’encomanar-li el papa Climent IV un estudi sobre el Talmud.