Arxiu d'etiquetes: Itàlia (morts a)

Boïl i Montagut, Ramon

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1458)

Noble. Fill de Ramon Boïl i Dies. Senyor de les baronies de Bétera i de Boïl. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia i fou nomenat virrei de Nàpols (1433). El 1435 fou fet presoner a la batalla de Ponça. Formà part d’algunes ambaixades; el 1434 d’una prop del papa.

Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols (1436-42) i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç (1442), d’on fou nomenat virrei (1443), càrrec que exercí fins a la mort. El 1447 fou enviat al ducat de Milà, d’on hagué de retirar-se poc temps després.

Fou enterrat en el doble sepulcre del seu pare al convent de Sant Domènec de València, sepulcre conservat al museu de València.

Boïl i d’Aragó, Pere

4 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)

Cavaller. Fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d’Aragó. Senyor de Manises. Conseller, tresorer (1302-06) i mestre racional (1306-20) del rei Jaume II el Just, amb nom del qual, i de Frederic III de Sicília, actuà d’ambaixador a Nàpols (1308), amb els objectius d’aconseguir una pau entre angevins i sicilians i, per altra banda, de debilitar la posició de Pisa, dominadora de Sardenya, mitjançant diversos pactes amb Florència i Lucca.

Assistí al concili de Viena (1310-11) i fou nomenat majordom per Jaume II. El 1318 tornà a Nàpols, per aconseguir la pau entre aquest regne i Sicília. Prengué part en l’expedició a Sardenya (1323), on morí.

Féu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València.

Boïl, Francesc

Deixa un comentari

(l’Alguer, 1595 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1673)

Bisbe de l’Alguer (1653-55). Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona, fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Catalunya.

Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè.

Benet, Cebrià

Deixa un comentari

(Albelda, Llitera, 1460 – Roma, Itàlia, 1525)

Teòleg dominicà. Ensenyà a París i a Roma.

Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic: Acaleus contra Iudaeos (1515).

Benavent, Gombau de -noble, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)

Noble. Fill de Gombau. Participà a les corts de Saragossa de 1311.

Acudí a la conquesta de Sardenya (1323-24), a les ordres de l’infant Alfons. Hi participà amb algunes forces pròpies. Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.

Beltran i Peris, Miquel

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1588 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)

Prelat. Fou capellà d’honor del rei Felip III (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana.

L’any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.

Beltran -varis bio-

Deixa un comentari

Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova  (inquisidor valencià, 1704-83).

Josep Maria Beltran  (València, 1827 – segle XIX)  Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).

Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc  (religiós i sant valencià, 1526-81).

Miquel Beltran  (Illes Balears, segle XVIII)  Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.

Pere Beltran  (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505)  Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.

Belluga Montcada, Luis

6 Respostes

(Motril, Granada, Andalusia, 30 novembre 1662 – Roma, Itàlia, 22 febrer 1743)

Cardenal. Filipista, es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa (1707). Fou recompensat per Felip V de Borbó amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà.

El 1724 renuncià al bisbat de Cartagena i es retirà a Roma, des d’on continuà lluitant per aconseguir un arranjament pacífic de les relacions entre Felip V i el papa i mantenint contacte, fins i tot, amb el gran regalista Gregori Maians.

Acabà, a més, el dessecament i la colonització de les terres del Baix Segura i del Baix Vinalopó (iniciats el 1715), que culminà amb la fundació de les noves poblacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (1741); els beneficis havien d’ésser destinats a les Pies Fundacions.

Beatriu de Provença i de Savoia

1 Resposta

(Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 23 setembre 1267)

Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.

Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d’Anjou, i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte.

Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya.

Beatriu d’Aragó i de Chiaramonte

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, 16 novembre 1457 – 23 setembre 1508)

Reina d’Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaramonte. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d’Hongria.

A la mort d’aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.