(Spezia, Ligúria, Itàlia, vers 1400 – Nàpols, Itàlia, 1457)
(o Fazio) Historiador i humanista. Ambaixador de Gènova prop d’Alfons IV el Magnànim (1444), fou secretari d’aquest i historiador reial.
És autor de De rebus gestis ab Aphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en dos volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae.
Hom l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs.
(Nàpols, Itàlia, 16 novembre 1457 – 23 setembre 1508)
Reina d’Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaramonte. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d’Hongria.
A la mort d’aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.
(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1457)
“Tort Ballester” Dirigent camperol. Dirigí la insurrecció dels forans contra els ciutadans (juliol-agost 1452), que acabà amb la derrota dels forans a Inca pels mercenaris italians del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, enviat per Alfons IV el Magnànim.
Fugí a Nàpols i no tornà a Mallorca fins al gener de 1457. Fou empresonat i executat.
(Benavarri, Ribagorça, 27 març 1457 – Montsó, Osca, 5 juliol 1528)
Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d’Olot.
Ferran II el Catòlic el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d’Aragó. També fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna.
És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre.
(Barcelona, 1410 – Barcelona ?, 1457)
Dirigent polític. Fill del mercader i poeta Francesc Guerau. Fou també mercader, ciutadà de Barcelona i un dels capitosts radicals de la Busca.
Com a síndic dels tres estaments presentà al Consell de Cent un manifest de requeriment (1453), que és un dels documents més interessants per conèixer la ideologia del moviment antioligàrquic barceloní del segle XV.
Dades dels Països Catalans 