Arxiu d'etiquetes: l’Alguer (nascuts a)

Manno i Díaz, Josep

(l’Alguer, 17 març 1786 – Torí, Itàlia, 25 gener 1868)

Historiador i home de lleis. Fill d’un comandant del port de l’Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d’Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto.

Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l’eliminació del feudalisme. Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria.

És autor de l’extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).

Machín, Ambrós

(l’Alguer, 1580 – Càller, Sardenya, 1640)

Bisbe de l’Alguer (1621-27) i arquebisbe de Càller (1627-40). Fill de pare d’origen català. Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde.

És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino.

Era, Antoni

(l’Alguer, 1889 – Sàsser, Itàlia, 1961)

Historiador. S’especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya; publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna (1929) i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna (1938).

Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici. Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la universitat de Sàsser.

Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (a Saragossa el 1952) amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico, i en el VI Congrés (a Sardenya el 1957).

Dore i Galèsio, Carmen

(l’Alguer, 1869 – 1954)

(it: Cármine Dore)  Escriptor. Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906).

La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l’Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921.

Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc.

Boïl, Francesc

(l’Alguer, 1595 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1673)

Bisbe de l’Alguer (1653-55). Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona, fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Catalunya.

Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè.

Amat i Tarré, Jaume

(l’Alguer, Sardenya, segle XV – 1524)

Lloctinent general interí de Sardenya. Fou marquès de Villarios i comte de Bornova.

Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer (1502-03), de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà (1506), de governador de Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer (1509).

Adami, Antoni

(l’Alguer, Sardenya, 1845 – 1915)

Escriptor. És autor de bon nombre de poesies catalanes esparses, escrites en el dialecte de la seva ciutat natal.

Mostrà predisposició pels temes picarescos.

Frank, Josep

(l’Alguer, 1830 – 1900)

Escriptor. Fou professor de grec i de sard al liceu de l’Alguer.

Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intel·lectuals de Catalunya i col·laborà en diverses revistes catalanes, especialment a “La Ilustració Catalana” (1880-94).

Lofrasso, Antoni

(l’Alguer, segle XVI)

Escriptor en castellà. Empresonat a Barcelona per motius desconeguts, quan sortí lliure hi residí.

Va escriure: Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571), que conté consells sobre diverses professions i feines, d’interès històric, i una descripció de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part, i la novel·la pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor (1573), interessant sobretot per la descripció de l’illa de Sardenya i, també, de la vida de l’alta societat barcelonina, que ell conegué, obra que elogià Cervantes, amb una certa ironia, en el Quijote.