(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
Verí, Ramon
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: inquisidors
Trilles i Vidal, Pere Joan
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
Trilles, Martí
(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
Soler, Pere -dominicà, s. XVIII-
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
Saura, Joan Antoni
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
Morelles, Cosme Gil
(País Valencià, 1557 – Gant, Flandes, 18 febrer 1636)
Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d’estudi de l’orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l’orde a París el 1611.
Inquisidor general a l’arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l’exèrcit suec de Gustau Adolf l’empresonà i, en reclusió, morí a Gant.
Escriví els comentaris a l’edició d’Anvers del 1612 de l’obra de sant Tomàs (18 volums).
Montanyans i Berard, Nicolau
(Illes Balears, 1495 – Palma de Mallorca, 4 febrer 1565)
Inquisidor de Mallorca (1541-65). El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca.
És interessant la correspondència que rebé del lul·lista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a Palma de Mallorca un col·legi de jesuïtes, i dels juristes Nicolau i Pere Malferit.
Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume.
Madramany i Calatayud, Marià
(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)
Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.
És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).
Llaneres i Amengual, Antoni
(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)
Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.
És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.
Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).
Just, Jacob
(País Valencià, segle XIV)
Heretge. Perseguit per la inquisició, fou obligat a retractar-se, després que les seves doctrines hagueren assolit una influència notable.
Malgrat la seva actitud conciliadora, acabà per ser detingut. Morí a la presó.
Dades dels Països Catalans 