(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
Verí, Ramon
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: inquisidors
Trilles i Vidal, Pere Joan
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
Trilles, Martí
(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
Soler, Pere -dominicà, s. XVIII-
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
Saura, Joan Antoni
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
Morelles, Cosme Gil
(País Valencià, 1557 – Gant, Flandes, 18 febrer 1636)
Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d’estudi de l’orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l’orde a París el 1611.
Inquisidor general a l’arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l’exèrcit suec de Gustau Adolf l’empresonà i, en reclusió, morí a Gant.
Escriví els comentaris a l’edició d’Anvers del 1612 de l’obra de sant Tomàs (18 volums).
Montanyans i Berard, Nicolau
(Illes Balears, 1495 – Palma de Mallorca, 4 febrer 1565)
Inquisidor de Mallorca (1541-65). El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca.
És interessant la correspondència que rebé del lul·lista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a Palma de Mallorca un col·legi de jesuïtes, i dels juristes Nicolau i Pere de Malferit.
Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume Pou al seu germà Jaume.
Marimon, Joan Mateu
(Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 2 desembre 1627)
Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general.
Escriví biografies d’homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.
Marc i Almenara, Blanquina
(València, 1473 – la Llosa de Ranes, Costera, 1508)
Judaïtzant. De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València. En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici.
El matrimoni continuà les pràctiques jueves -tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada-. Morí de pesta, amb una filla seva.
El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella.
Fou la mare del filòsof Joan Lluís Vives, el qual l’al·ludí afectuosament en la seva Institutio feminae christianae (1523).
Madramany i Calatayud, Marià
(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)
Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.
És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).
Dades dels Països Catalans 