(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
(País Valencià, 1557 – Gant, Flandes, 18 febrer 1636)
Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d’estudi de l’orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l’orde a París el 1611.
Inquisidor general a l’arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l’exèrcit suec de Gustau Adolf l’empresonà i, en reclusió, morí a Gant.
Escriví els comentaris a l’edició d’Anvers del 1612 de l’obra de sant Tomàs (18 volums).
(Illes Balears, 1495 – Palma de Mallorca, 4 febrer 1565)
Inquisidor de Mallorca (1541-65). El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca.
És interessant la correspondència que rebé del lul·lista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a Palma de Mallorca un col·legi de jesuïtes, i dels juristes Nicolau i Pere de Malferit.
Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume Pou al seu germà Jaume.
(Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 2 desembre 1627)
Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l’inquisidor general.
Escriví biografies d’homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.
(València, 1473 – la Llosa de Ranes, Costera, 1508)
Judaïtzant. De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València. En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici.
El matrimoni continuà les pràctiques jueves -tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada-. Morí de pesta, amb una filla seva.
El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella.
Fou la mare del filòsof Joan Lluís Vives, el qual l’al·ludí afectuosament en la seva Institutio feminae christianae (1523).
(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)
Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.
És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).