Comarca del País Valencià: 957,3 km², 398.621 hab (2013), capital: Oriola

Format per 27 municipis: Albatera – Algorfa – Almoradí – Benejússer – Benferri – Benijòfar – Bigastre – Callosa de Segura – Catral – Coix – Daia Nova – Daia Vella – Dolores – Formentera de Segura – la Granja de Rocamora – Guardamar – Los Montesinos – Oriola – Pilar de la Foradada – Rafal – Redovà – Rojals – Sant Fulgenci – Sant Isidre – Sant Miquel de les Salines – Torrevella – Xacarella

GEOGRAFIA FÍSICA.- (cast: Bajo Segura) Ocupa l’extrem més meridional del País Valencià. Limita al nord amb la comarca del Baix Vinalopó, al nord-oest, amb el Vinalopó Mitjà, i al sud i a l’oest amb Múrcia. Fisiogràficament forma part de les planes meridionals valencianes i comprèn la conca baixa del Segura.

La uniformitat del paisatge és una de les característiques més específiques d’aquestes terres, que són la prolongació natural de les de l’horta de Múrcia. És una plana de formació recent, coberta de materials d’origen al·luvial i voltada al nord-oest d’una renglera de serres (serra d’Oriola i de Callosa i més al nord encara pels darrers contraforts sud-occidentals de la serra de Crevillent) de formació calcària, força abruptes però d’exigua altitud: no n’hi ha cap que superi els 700 m. L’extrem meridional de la comarca, on s’aixequen petites elevacions miocèniques que assenyalen la fi de l’alineació prelitoral murciana, és una zona d’inestabilitat sísmica.

El clima, mediterrani, presenta característiques molt fortes d’aridesa. La temperatura mitjana del mes de gener és de 10,2 ºC i la del mes d’agost és de 26 ºC. Les precipitacions són inferiors als 300 mm i l’estació seca és molt llarga: d’abril o maig fins al setembre.

Hidrogràficament, forma part de la conca del Segura, el qual, en passar per Oriola, amb un cabal de 18 m³/seg, canvia la direcció anterior, i segueix una direcció oest-est, fins que arriba, després de descriure nombrosos meandres, a la Mediterrània; és aprofitat des del punt de vista agrícola i en deriven nombroses canals de regatge.

POBLACIÓ.- El Baix Segura, amb una densitat de població lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, ha enregistrat des de mitjan segle XIX fins al 1950 un creixement continu. A partir d’aquell moment, la població experimentà un augment espectacular, especialment intens en el període 1991-96. Tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Daia Nova i Daia Vella, han crescut pel que fa al nombre d’habitants en el període esmentat, i molt especialment tots aquells que tenen com a base de l’economia local el turisme (ne’s l’exemple paradigmàtic Torrevella).

ECONOMIA.- Malgrat aixó, el Baix Segura té una estructura econòmica bàsicament agrària. Aquestes terres, que abans del segle XVIII eren en una bona part insalubres i pantanoses a causa de l’estagnació de les aigües del Segura, foren colonitzades el segle XVIII per iniciativa del bisbe murcià Belluga, amb gent murciana. El regadiu dóna resultats excel·lents en aquest clima tan benigne, i les aigües del Segura reguen gran part de la superfície conreada; l’arribada de l’aigua del transvasament Tajo-Segura i l’ampliació del regadiu permeteren un més gran aprofitament i rendibilitat de les terres.

Actualment el conreu més important és el dels cítrics, sobretot els tarongers. Els cítrics substituïren, igual que ho feren a altres comarques valencianes, la morera i plantes tèxtils (cànem i lli); a les terres regades més baixes predominen les hortalisses, sobretot les carxofes, els tomàquets, les patates, etc. Al secà dominen els ametllers, les oliveres, els garrofers, les figueres i la vinya. La ramaderia (ovina) hi té una certa importància. La indústria, subsidiària de l’agricultura, està bastant especialitzada en el sector de la indústria de conserves (tomàquets i carxofes principalment) i es localitza a Oriola, Almoradí, Catral, Formentera de Segura, Callosa de Segura i Dolores. També hi ha indústries de materials per a la construcció, tèxtils, de la fusta i els mobles, i del calçat i el cuir, que ocupa bona part de la població activa comarcal. Cal remarcar les salines del municipi de Torrevella, on també hi ha activitat pesquera i turística.

HISTÒRIA.- Els indicis més antics de poblament fins ara coneguts corresponen a l’època neolítica (coves sepulcrals de Roca i de l’Algorfa, a Oriola). Durant l’edat del bronze la comarca fou el límit septentrional de la cultura d’El Argar per la zona costanera, amb dos poblats ben coneguts: el de San Antonio a Oriola i el de Callosa del Segura. A l’època ibèrica corresponen diversos centres de poblament: els poblats de La Escuera, l’anomenat Cabezo Lucero, entre Sant Fulgenci i Rojals, i la necròpolis d’El Molar, una de les més antigues de la part meridional del País Valencià (segles V-IV aC), alguns dels quals han donat peces notables d’escultura ibèrica.

Durant la romanització no hi hagué cap nucli urbà important, puix que era una zona petita situada entre dues grans ciutats, Illici (Elx), al nord, i Cartago Nova (Cartagena), al sud, totes dues fora dels límits comarcals, però hi hagué diverses vil·les rurals, no gaire investigades fins ara. Cal no oblidar que la part plana del territori era en bona part inhabitable com a conseqüència dels aiguamolls. El segle VII, durant la darrera etapa de la dominació visigòtica, Aurariola (Oriola) esdevingué capital de la província Cartaginense Espartària, mantinguda com a estat cristià autònom (Tudmir) durant la primera època de la dominació islàmica fins que esdevingué cora o província del califat de Còrdova.

A partir del segle XI el territori del Baix Segura pertangué a la taifa de Múrcia i, després de la conquesta cristiana del segle XIII, la comarca fou mantinguda igualment en el regne cristià de Múrcia, que Jaume II el Just ocupà el 1296, incorporà al Regne de València el 1305 i que fou repoblada per catalans. Passà a constituir la governació d’Oriola, mantinguda fins al decret de Nova Planta (1707), a partir del qual integrà la nova governació d’Oriola. En el projecte de divisió provincial del 1822 la comarca fou inclosa dins la província de Múrcia, i la del 1833 respectà la divisió històrica entre el País Valencià i Castella. El 1835 foren creats els partits judicials d’Oriola i de Callosa de Segura, encara que aquest darrer posteriorment la capitalitat fou traslladada a Dolores.