(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1355)
Filla de Pere II de Sicília. Exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354.
Propugnà una política d’acostament a la corona catalano-aragonesa a través de la seva germana Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí.
Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí poc dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra.
(Catalunya, vers 1239 – vers 1275)
Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria. Es casà amb l’infant Manuel de Castella, germà d’Alfons X.
El 1253 havia estat promesa a Teobald el Jove de Navarra, però el compromís no es complí.
(Catalunya ?, segle XI)
Dama. Fou la primera muller del comte Ermengol III d’Urgell. Fills seus foren Felícia, que es casaria amb Sanç Ramir d’Aragó, i potser també Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.
A la mort de Clemència, Ermengol III es casà amb Adelaida, i anys després encara contrauria terceres núpcies amb Sança d’Aragó.
Agalbursa de Cervera * Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).
Aldonça de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.
Bernat de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1287) Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.
Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).
Eldiardis de Cervera (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230) Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.
Esclaramonda de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.
Gaia de Cervera * Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).
Gueraua de Cervera (Catalunya, segle XIII) Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.
Guillem Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XII) Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.
Hug (I) de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç Hug de Cervera.
Hug de Cervera * Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).
Hug Ponç de Cervera * Veure> Hug Ponç de Bas (vescomte de Bas, 1178-1221).
Isarn de Cervera (Catalunya, segle X – segle XI) Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau de Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.
Jaume de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1276) Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I de Catalunya i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.
Joan Francesc Cervera (València, segle XVI) Teòric musical. Autor d’Arte y suma de canto llano (València 1595) i d’una obra teòrica sobre cant d’orgue i contrapunt, inèdita.
Pere Arnau de Cervera (Catalunya, segle XII) Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.
Ponç (II) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).
Ponç (III) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).
Sibil·la de Cervera (Catalunya, segle XIII) Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó de Montcada fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.
Eren fills de Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà.
Lluís de Cervelló i de Palol (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1405) Junt amb el seu pare obtingueren del rei el trasllat de Santa Perpètua de la jurisdicció de la vegueria de Vilafranca a la de Montblanc, d’on era el castell de Vallespinosa (1378). Fou procurador de la reina Violant de Bar i ambaixador reial a Nàpols. Mori abans que el seu pare. La senyoria de Vallespinosa passà a la seva germana Violant.
Violant de Cervelló i de Palol (Catalunya, segle XIV – segle XV) A la mort del seu germà rebé la senyoria de Vallespinosa i la donà a Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt, governador de Catalunya, però passà més tard als seus descendents, els Armengol.
Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d’aleshores, ell i els seus descendents, hereus d’aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).
Felip de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – abans 1523) Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.
Guialmar de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – vers 1528) Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.
Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós (Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, després 1495) Fill segon d’Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d’ell davallà la branca sarda de Samatzal, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III), germà de Guillem de Cervelló i de Ferrera (Catalunya ?, segle XVI – Itàlia ?, 1548) Baró de Samatzal. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani.
Alemany de Cervelló (Catalunya, segle X – segle XI) Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.
Arnau Guillem (I) de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1478) Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.
Bernat de Cervelló (Catalunya, segle XII) Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).
Bernat Guillem de Cervelló (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII) (o Guillem) Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.
Elionor de Cervelló (Catalunya, segle XV) Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.
Guerau Alemany de Cervelló (Catalunya, segle XIII) Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç I de Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.
Guillem Arnau de Cervelló (Catalunya, segle XV) Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II el Sense Fe, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni Urbà de Cervelló, que s’establí a Sardenya.
Guillema de Cervelló (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.
Mònic de Cervelló (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347) Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.
Pere Alemany de Cervelló (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.
Pere de Cervelló (Sardenya, Itàlia, segle XVIII – 1826) Baró de Samatzal. Darrer membre de la branca sarda de Samatzal.
Pere Guillem de Cervelló (Catalunya, segle XIII) Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.
Ramon Alemany de Cervelló (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323) Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.
Saura de Cervelló (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.
Beatriu de Cervelló (Catalunya, segle XV) Dama. Es casà amb Dalmau de Rocabertí i d’Erill, baró de Cabrenys. Aquest morí el 1479. En tingué el fill Guerau de Rocabertí, hereu de la baronia de Cabrenys.
Beatriu Alemany de Cervelló (Catalunya, segle XIV – segle XV) Filla de Pere Alemany de Cervelló. Es casà amb Roger de Montcada i de Lloria, fill de l’almirall Pere de Montcada. Del matrimoni només restà una filla, Elionor de Montcada, que es maridà amb Joan Bernat de Cruïlles i establí la vinculació a aquesta família d’una part considerable de les possessions montcadines, la més important de les quals era la vila de Llagostera.
(Catalunya, segle XIII – 1319)
Fill il·legítim de Bernat (III) de Centelles. Castlà de Sitges, que fou legitimat pel rei Jaume I de Catalunya el 1263.
Es casà amb Saurina de Terrassa, posseïdora de les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís, i se’n separà després.
Llur filla i hereva fou Blanca de Centelles i de Terrassa (Catalunya, segle XIV – 1348) No tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem Galceran de Cabrenç i amb Guillem de Calders. Fundà la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís al seu casal de Terrassa (1344), traslladada posteriorment a Montalegre.
Benet de Centelles (Catalunya ?, segle XV) Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.
Berenguer de Centelles (Catalunya, segle XII – abans 1204) Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.
Bernat Gilabert de Centelles (Catalunya, segle XV) Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.
Elvira de Centelles (Catalunya, segle XIV) Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.
Jaume de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.
Jofre de Centelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.
Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV) Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.
Lluís (I) de Centelles (Catalunya, segle XV – 1529/38) Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.
Violant de Centelles (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477) Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.
Dades dels Països Catalans 