Honorat Comalada (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Escriptor. Autor de la traducció al català, partint de la versió castellana, de la novel·la cavalleresca, occitana o llatina, Pierres de Provença, impresa a Barcelona, probablement el 1616.
Miquel Comalada (Catalunya, segle XV – segle XVI) Escriptor. Religiós observant. Vivia al convent de la Vall d’Hebron. Li és atribuïda la novel·la Espill de la vida religiosa, impresa a Barcelona el 1515.
(Catalunya, segle XVIII)
Teòric musical. La seva obra Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado (1766), és representativa de la teoria musical tradicional.
Antoni Colomer (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902) Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).
Gaspar Colomer (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900) Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.
Jaume Colomer (Grècia, segle XIV) Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.
Joan Pau Colomer (Catalunya, segle XVII) Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.
Llucià Colomer (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640) Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.
(Catalunya, segle XVI)
Compositor. Mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí temporalment, i més tard succeí, Joan Brudieu, i de les catedrals de Tarragona i Solsona.
Compongué motets a quatre veus, d’una qualitat notable.
(Catalunya, segle XIV – Illes Balears ?, 1363)
Prelat. Fou ardiaca de la seu de Barcelona. El 1349 fou nomenat bisbe de Mallorca pel papa Climent VI.
Estigué en bones relacions amb Pere III el Cerimoniós.
Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.
Antoni Martí Coll (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII) Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.
Francesc Coll (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799) Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.
Gaspar Coll (Palma de Mallorca, 1757 – 1826) Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.
Gaspar Ferran Coll (Palma de Mallorca, 1826 – 1855) Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.
Josep Sebastià Coll (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.
Lluís Coll (Palma de Mallorca, 1656 – 1694) Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.
Martí Coll (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760) Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.
Pere Coll (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.
Vicent Coll (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805) Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.
(Catalunya, segle XIV)
Mestre racional. Fou conseller de Pere III de Catalunya durant més de vint anys.
Féu una tasca remarcable al front de la tresoreria reial. Tingué bon paper en diversos assumptes polítics i diplomàtics.
Formà al consell que decidí la governació establerta pel monarca al regne de València.
(Catalunya ?, segle XI)
Dama. Fou la primera muller del comte Ermengol III d’Urgell. Fills seus foren Felícia, que es casaria amb Sanç Ramir d’Aragó, i potser també Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.
A la mort de Clemència, Ermengol III es casà amb Adelaida, i anys després encara contrauria terceres núpcies amb Sança d’Aragó.
(Catalunya, segle XIV – Agde, Llenguadoc, 1380)
Prelat. Fou bisbe d’Osca i de Mallorca. El 1358 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. L’any següent rebé el títol de patriarca d’Antioquia.
Impulsà diverses obres a les muralles tarragonines. Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó.
Bartomeu de Clariana (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Combaté el 1285 la croada contra Catalunya per l’exèrcit que manava Felip III l’Ardit de França. Pel maig d’aquest any, Pere II el Gran l’envià amb forces per sostenir la defensa d’Elna, al Rosselló, plaça que volia defensar-se a desgrat de l’actitud francòfila de Jaume II de Mallorca. Els francesos s’apoderaren de la plaça abans que hi arribés.
Estanislau Clariana (Catalunya, segle XIX) Poeta romàntic. Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns (1859). És autor del poema històric La torre de la donzella (1868).
Guerau de Clariana (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Com Guillem, possiblement germà seu, participà a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-24). Poc tractar-se del mateix personatge que el 1347, amb Ramon de Clariana, tornà a l’illa formant part dels reforços catalans que conduí Hug de Cervelló i que foren batuts al combat dels Aidu di Turdu.
Guillem de Clariana (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Cavaller. Combaté al setge d’Almeria (1309). El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne. El 1334 actuà d’ambaixador d’Alfons III a Tunis.
Pere de Clariana (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Cavaller. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València. Els seus fets d’armes són citats a la Crònica o Llibre dels feits, durant la relació del setge de la capital valenciana (1238).
Ramon de Clariana (Vic, Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1347, amb Guerau de Clariana, anà a lluitar a Sardenya amb els contingents de reforç manats per Hug de Cervelló. Poc després, al desastre dels Aidu di Turdu, aquestes forces serien delmades.
Dades dels Països Catalans 