Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Guimerà -varis bio-

Guerau de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Senyor de Ciutadilla. Formà al bàndol reialista en esclatar la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

Jaspert de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller dels Guimerà de Ciutadilla. Fou defensor de la Força de Girona el 1462, contra l’exèrcit de la Generalitat que comandava el comte de Pallars. Fou declarat enemic de la terra.

Manuel de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Caigué presoner junt amb Alfons IV el Magnànim a la batalla naval de Ponça (1435).

Guimerà, Bernat de -varis-

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d’Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III el Cerimoniós contra els rebels Arborea.

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir.

Guillemó

(Catalunya, segle IX)

Comte de Rasès. Fill de Berà, el primer comte de Barcelona.

Segurament per venjar-se de la destitució del seu pare, secundà la revolta d’Aissó el 826-827, lluità contra l’autoritat de la corona franca.

Guillem de Ribagorça -varis-

Guillem I de Ribagorça  (Catalunya, segle X – després 975)  Comte de Ribagorça (947-975). Fill de Miró I i de Gemona. Governà sempre amb el seu pare i, a la mort d’aquest, amb el seu cosí germà, Ramon III de Ribagorça. S’encarregà de la part oriental del comtat.

Guillem II de Ribagorça  (Ribagorça, segle X – Vall d’Aran, 1017)  Comte de Ribagorça (1011-17). Fill natural del comte Isarn I. Governà el comtat en quedar vídua la seva tia Toda. Morí assassinat pels aranesos.

Guillem III de Pallars Sobirà

(Catalunya, segle XII – 1153/1210)

Comte de Pallars Sobirà, pel seu matrimoni amb la comtessa Guillema I, de la qual no tingué fills.

Podria ésser identificat amb un Guillem d’Erill, fill de Pere (II) d’Erill i de Marina.

Guillem II de Pallars Sobirà

(Catalunya, abans 1006 – vers 1035)

Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d’Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal.

Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I de Pallars Sobirà.

Guillem -varis bio-

Guillem  (Catalunya, segle III)  Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.

Guillem  (Catalunya, segle V – Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.

Guillem  (Catalunya, segle X)  Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XI)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XII)  Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.

Guillem  (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266)  Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.

Guillarman i Castellà, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVII)

Investigador. Citat per Ignasi Torres i Amat com a divulgador de procediments per a teixir teles fetes de paper.

Guifré de Besalú

(Catalunya, segle XI – Carcassona, França, 1054)

Eclesiàstic. Fill del comte Bernat I Tallaferro, primer comte de Besalú.

Fou el primer bisbe del bisbat efímer de Besalú, creat pel seu pare i que desaparegué quan aquest morí, i abat de Sant Joan de les Abadesses, on es retirà a la mort del seu pare (1020) i hi estigué fins que li fou atorgat el bisbat de Carcassona, on morí.

Guerxo de la Ratera

(Catalunya, segle XIX)

Guerriller carlí. Destacà al Principat durant la Tercera Guerra Carlina (1872).